Revisió del 11:53, 30 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció, anys sense preposició: al 2007 > el 2007 ← Edició anterior		Revisió del 18:26, 22 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 31: Les Dones ritualistes sufís, conegudes com a [[buwi]], són nombroses a través de la regió. Els seus rituals són similars en la forma als rituals dels homes, encara que les melodies de les seves cançons (munajat) difereixen. Les buwis canten en els festivals dels santuaris (mazar), fan de ploraneres en els funerals i fan de conductores en els rituals de sanació i d'exorcisme (khetme) en els domicilis de la gent. Les seves cançons, normalment cantades sense acompanyament, són pensades per ser interpretades sense dificultats de mobilització. Entre els uigurs encara es poden trobar mendicants religiosos, anomenava ashiq o qelender . Es considera que aquests captaires que vaguen tot el dia, consagren la seva vida a la composició de música dedicada a Déu, i per això els Uigurs són molt caritatius amb ells. Utilitzen comunament instruments de percussió -dap, sapaye o tash- però en els festivals que realitzen als santuaris també toquen diversos tipus de llaüts. Moltes de les seves cançons, també anomenades hokmet, estan estretament relacionades a les parts del meshrep del Dotze Muqam. Els Dolan [[Meshrep]] són realitzats en una escala molt més gran, a la qual assisteixen centenars de persones, i sovint duren tota la nit. Aquests esdeveniments es consideren incomplets sense música. Al costat de les actuacions del mugam, els balls, els còmics i les cançons d'èpica, un líder religiós pot convidar a dissertar sobre moral i religió. Els meshrep han fet tradicionalment la funció social de cort públic. Els malfactors són portats davant de l'organitzador del meshrep (yigit beshi) per a ser criticats i castigats.

Música dels uigurs: diferència entre les revisions