Rodrigo Manuel Manrique de Lara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la obediència -> l'obediència de |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 3:
Va ser fill d'[[Íñigo Manrique de Lara]], de qui va heretar el comtat de Frigiliana, i de [[Margarita de Tábora y Sousa]], dama de la reina. Per les seves noces amb [[María Antonia de Arellano y Mendoza]] va ser també comte d'Aguilar de Inestrillas, marquès de la Hinojosa i [[Gran d'Espanya]]. El matrimoni va tenir un fill, [[Íñigo de la Cruz Manrique de Lara]], que els va succeir a tots dos en els seus títols nobiliaris.
Va seguir la carrera militar -ascendint fins tinent coronel- i sempre va ser fidel a [[Marianna d'Àustria]], regent del seu fill [[Carles II de Castella]] després de la mort de [[Felip IV de Castella]]. Va ser triat per a la reorganització del regiment de la ''Chamberga'' i després de la pujada al poder de [[Joan Josep d'Àustria]] va ser enviat a Orà i desterrat a Logronyo. Quan va morir Juan José a 1679, la reina mare va tornar a Madrid i el comte va ser recompensat per la seva fidelitat. Va ser Gentilhome de cambra de Carles II, conseller d'Estat des de 1691, i president del [[Consell d'Aragó]] el 1698. En el problema de la successió va donar suport a la reina mare [[Marianna de Neuburg]] i va defensar la candidatura de [[Josep Ferran de Baviera]]. A la mort de Carles II va formar part de la Junta de Regència que actuaria fins a l'arribada del nou rei, Felip d'Anjou
==Vegeu també==
| |||