Assarhaddon: diferència entre les revisions

Aquesta política elamita fou temporal i el 674 aC van tornar a la tradició sota el nou rei Urtak o Urtaku (675-664 aC). En un atac a Babilònia van fer matances i saquejos arribant fins a la ciutat de [[Sippar]]. La "Crònica Babilònia" esmenta aquest atac, que no va tenir conseqüències i no hauria produït cap reacció assíria contra Elam. Però la tribu dels [[gambulu]] <ref> potser una barreja d'arameus i locals establerta a la zona fronterera d'Elam i Babilònia prop de la desembocadura del [[Tigris]]</ref> havia donat suport a la incursió i ara convenia el seu càstig; el seu príncep Bel-iqisha, no es va atrevir a una batalla i es va rendir entregant als assiris el control de la fortalesa de Shapi-Bel, una mena de posició avançada contra els atacs elamites. El rei assiri va considerar prudent no atacar Elam i hauria ajustat una pau amb Urtaku que el 673 aC va retornar els ídols arrabassats en alguna incursió.

A [[Fenícia]] el regne engrandit de [[Sidó]] entregat a Ethobal per servir de contrapès a [[Tir]], es va mantenir unit i lleial fins a la mort d'aquest rei. Al morir el va succeir el seu fill Abdmilkot (Abdi-Milkutti), que va començar a enviar vaixells en expedicions per la [[Mediterrània]], que van aconseguir botí del que cap part fou entregat a Assíria. Això implicava que Sidó esdevenia independent junt amb Tir, que de fet mai havia deixat de ser-ho, però que mantenia una aliança amb Assíria que segurament li havia permès recuperar algunes de les seves possessions continentals. Abdi-Milkutti va trobar un aliat en Sanduarri, rei de [[Kundu]] <ref> Kuinda al golf d'Alexandreta</ref> i [[Sizu]].<ref> Sis, a Cilícia </ref> Sisu, situada a les muntanyes al nord de [[Cilícia]] era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Sidó pel seu costat tenia la protecció de la mar. Els assiris havien combatut abans a les muntanyes i vençut als seus enemics en aquest terreny, però a la mar no hi estaven habituats.

Quan l'exèrcit assiri es va acostar segurament el 679 aC, el pànic es va apoderar del rei Abdi-Milkutti que va fugir per mar. Sidó fou assetjada però va resistir; la lluita en total va durar tres anys i no és probable que tot aquest temps hagués estat dedicat a combatre a les ciutats de la muntanya. Finalment Sidó va ser conquerida; les muralles i les cases foren enderrocades i la ciutat va quedar en ruïnes; era evident que el rei estava en colera per haver hagut de sostenir un setge tan llarg. La ciutat destruïda fou reconstruïda amb el nom de Kar-Ashur-aha-iddina o Kar-Asshur-akh-iddin, "Ciutat d'Assarhaddon"; la població antiga fou deportada a Assíria i la ciutat repoblada amb habitants de Kundu i Sizu i altres procedents de la zona del [[golf Pèrsic]]. El rei Abdi-Milkutti fou capturat <ref> segurament a [[Xipre]] </ref> i decapitat; la mateixa sort va córrer el rei Sanduarri de Kundu i Sizu. El rei d'Assíria esmenta el botí fet a Sidó: or, plata, pedres precioses, marfil, fustes de qualitat, tapissos i vestits, i els ramats i cavalls locals. A la tornada a Nínive el 677 aC el rei va fer l'entrada per les portes de la ciutat de manera triomfal al so de la música estrident, amb els notables de Sidó al seu darrere i la resta dels captius, i el cap del rei executat, i després els notables de Kundu i Sizu i el cap del rei Sanduarri.

Des de vers el [[700 aC]] el cimmeris (''gimiru'') amb afegits de grups escites van baixar del [[Caucas]] i van començar a pressionar a la frontera assíria oriental; van arribar a la costa occidental de la [[mar Càspia]] i després al [[llac Urmia]] (terres de [[Sangibirtu]] o Sangibuti i Bari) passant cap a Uišdiš o [[Uishdish]] ([[Tabriz]]-[[Maragha]]), [[Zikirtu]], i [[Gizilbundi]]. La terra de Supria o Šupria ([[Xupria]]), entre Assíria i [[Urartu]] es va mostrar oposada a Assarhaddon al començament del seu regnat segurament per causa dels cimmeris; aquestos van arribar a [[Manna]] sovint oposada als assiris, i la població va ajudar als invasors a conquerir la fortalesa de Dur-Enlil i la de Šarruiqbi. Assarhaddon es va queixar de la manca de victòries del rei Ahšeri de Manna i la situació era greu; els cimmeris occidentals dirigits per Teuspa o Tiushpa o Teispes <ref> esmentat com un nòmada (''manda''), és a dir un escita </ref> van ser derrotats pels assiris prop d'[[Hubusna]] ([[Eregli]]) i llavors es van desplaçar cap a Hilakku ([[Cilícia]]) i Dua ([[Tabal]], al darrere de [[Karkemish]]). Finalment l'horda oriental, manada pel cap escita Išpakaia o Ishpakai (grec Aspakos, hebreu Ashkenaz) <ref> és esmentat com un ashguzseu o sigui nadiu d'Ashguza </ref> fou derrotat i mort amb certa facilitat per forces assíries,<ref>la disciplina assíria contra el desordre de les hordes escites </ref> i els seus homes confinats al sud del [[llac Van]]. El intent del cap Kashtariti d'unir als khaldes (urartians), els habitants de Manna i els escites-cimmeris, també va fracassar per les mútues desconfiances i la pressió assíria.<ref> Kashtiariti va aconseguir el suport d'un governador assiri d'un districte mede, Mamitiarshu</ref> La resta dels cimmeris, l'horda occidental, com s'ha dit, va anar a Anatòlia on va destruir el [[regne de Frígia]] (vers 676 aC). Un personatge anomenat Mugallu s'havia apoderar de parts de l'estat neohitita de [[Melid]] i s'havia aliat al rei de [[Tabal]]. La ciutat de Melid fou assetjada el 675 aC sense èxit per Assarhaddon, però els regnes de [[Meshech]] i [[Tabal]], tots dos a la vora de [[Kappadokia]], es van enfonsar sota la pressió cimmèria; no obstant fora d'algunes províncies menors els assiris no van perdre gaires territoris en aquesta zona.

El 674 aC va fer una campanya contra Egipte que va fracassar; els assiris van arribar a la frontera però no la van creuar i es van limitar a una campanya contra els habitants del país de [[Melukhkha]], del qual les inscripcions esmenten un rei; la campanya en una zona desèrtica va estar a punt de costar cara als assiris, que per sort van tenir el suport del regne d'[[Aribi]]; els assiris van arribar potser fins a Mont Shamar ([[Djebal Shammar]]) que no devia formar part de Melukhkha. El rei d'aquest darrer país, aliat d'Egipte, fou fet presoner. La campanya era més d'advertència que de conquesta i volia avisar de la conveniència de no donar suport als egipcis. En relació a Aribi, suposadament situat entre l'[[Eufrates]] i Palestina, els reis d'Assíria ja havien tingut relacions amb dues de les seves reines, i el país havia estat assolat per [[Teglatfalassar III]], [[Sargon II]] o [[Sennàquerib]], de manera que el regne estava sota una certa influència cultural i política assíria. Durant el regnat de Sennàquerib el rei d'Aribi, Hazael (Khaza-Ilu), fou atacat i els assiris es van emportar als déus locals; ara van demanar a Assarhaddon el retorn de les estàtues, que el rei va concedir. Aquí es produeix una circumstància sense explicació coneguda: una reina de nom Tabua,<ref> anteriorment hi havia una reina de nom Te'elhunu que potser no va governar sola sinó junt amb Hazael </ref> que havia estat criada a la cort assíria, fou establerta al tron però sense alterar la situació de manera que Hazael va seguir regnant. Hazael va morir durant el regnat d'Assarhaddon i el va succeir el seu fill anomenat Ya'lu o Yata o Yailu.<ref> Yailu, anomenat "el Murri", fou enderrocat vers el 676 aC per un tal Uabu, però el asiris el van restaurar </ref> Maspero pensa que en realitat Tabua fou simplement casada amb Hazael però als cilindres A i C el domini del regne se li atribueix expressament. Després va fer la guerra a la terra de [[Bazu]] situada enfront de [[Dilmun]] (probablement [[Bahrain]] i [[al-Ahsa]]) a través de la terra de Khazu (que podria ser el-Ahsa); la terra de Bazu alguns la identifiquen amb [[Qatar]] ja que diu que hi havia escorpits i serps que poblaven el sòl com formigues i hi havia deserts d'arena i sal, però més probablement era Aràbia del nord, ja que fou que vuit reis foren derrotats (un nombre massa gran per Qatar) i un d'ells era el rei Napiati <ref> que va tenir per sucessor a Natnu</ref> dels nabateus, un altre era Khabisa de Kataba'a, i un tercer Nikharu de Gau'an o Gavuan.

El 671 aC Assarhaddon va obligar a Tir a reconèixer altre cop la sobirania d'Assíria. També Ascaló es va sotmetre davant les forces del rei. Llavors va fer la guerra al faraó [[Taharqa]] d'[[Egipte]]. Aquesta vegada anava amb forces suficients. Una part de l'exèrcit va romandre a rereguarda per por d'una revolta a Tir i potser a [[Ascaló]] i la resta va marxar al sud cap a [[Rapikhu]] (Rapihu) i va creuar el [[Península del Sinaí|Sinaí]] fins a entrar a Egipte; la primera batalla que va guanyar fou a Iskhupri i després van seguir dues victòries més i a l'estiu, després d'una marxa de 15 dies des de Ishkhupri, es va presentar davant les muralles de [[Memfis]], que va assetjar; la ciutat no estava preparada per resistir un setge i aviat va caure a mans del rei assiri. El faraó Taharqa va fugir cap a l'[[alt Egipte]] però la seva família fou capturada. El país no podia oferir resistència i es va entregar als assiris. Assarhaddon va agafar el títol de rei d'Egipte (assiri [[Mushur]]), de Patros <ref> Patros era el nom assiri de l'alt Egipte </ref> i de [[Regne de Kush|Kush]]. Cinquanta-cinc estàtues dels temples foren portades a Assíria. El país estava dividit en 22 nomós i sobre cadascun d'aquestos els assiris van situar a un príncep local, en realitat un titella sota control d'oficials assiris. El nom de les ciutats del país van ser modificats a la seva forma assíria <ref> alguns exemples: [[Sais]] rebatejada Kar-bel-matati (Fortalesa del senyor de les terres), [[Athribis]] rebatejada Limir-ishakku-Asshur </ref> si bé aquests noms mai foren adaptats pel poble. El príncep més important establert per Assarhaddon fou Neko de Sais; aquest era extremament fidel als assiris fins al punt que va batejar al seu fill amb un nom assiri.