Barthélemy d'Eyck: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Avril, tant sols > Avril, tan sols |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 196:
| any1 = 1440-1450
| material1 =il·luminació sobre pergamí </br> 25 × 18,3 cm.
| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] es conserva a la [[Pierpont Morgan Library]] de [[Nova York]] (M358)
| localització1 = [[Pierpont Morgan Library]]
}}
Línia 206:
| any1 = 1440
| material1 =il·luminació sobre pergamí </br> 22 × 16,5 cm.
| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] va ser il·luminat a París als anys 1410. es varen afegir diversos textos després de la seva adquisició pel rei René als anys 1440, així com cinc miniatures. Els ''Escut d'armes del rei'' (f.4v), una ''Vista del Sant Sepulcre de Jerusalem'' (f.5), la il·lustració del ''Rei mort'' (f.53), la ''Santa Hòstia de Dijon'' (f.110) i finalment ''Els Tres Valents que porten l'aigua de Betlem al rei David'' (f.139) han estat atribuïdes per la majoria dels historiadors a Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Reynaud|1989|p= 32-35}} Aquestes miniatures presenten una influència molt [[Jan van Eyck|eyckiena]] tot posseint un caràcter molt francès.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 229}} Una atribució tanmateix discutida per Katherine Reynolds
| localització1 = [[Biblioteca Britànica]]
}}
Línia 264:
| any1 = 1440
| material1 = [[Aiguada]] sobre paper </br> 30 × 38,5 cm.
| descripció1 = El ''Tractat de la forma i condicions de com es fa un torneig'' és un text escrit pel propi René d'Anjou descrivint un nou model de desenvolupament de torneig de cavalleria, prenent l'exemple d'un afrontament fictici entre el cercle del [[Llista de governants de Bretanya|Duc de Bretagne]] i el del [[Duc de Borbó]]. Les il·lustracions ocupen 36 pàgines el que correspon a un terç d'aquest manuscrit conservat a la [[Biblioteca Nacional de França]] (Fr2695). Es tracta no d'il·luminacions tradicionals sinó d'[[aiguada|aiguades]] de tinta. Aquestes il·lustracions reflecteixen una estreta relació entre el rei escriptor i el seu pintor: les miniatures són un formiguer de desenes de detalls presents en el text del qual és sens dubte el manuscrit original. La manera de representar l'escut d'armes, les formes de les [[cimera (heràldica)|cimeres]] típiques de les regions entre el [[Rin]] i el [[Mosa]], així com l'ús del clarobscur recorden l'art de Barthélemy d'Eyck. El manuscrit és datat dels anys 1460, segons la seva filigrana i els símbols heràldics utilitzats
| localització1 = [[Biblioteca Nacional de França]]
Línia 315:
A partir d'aquesta data, nombrosos historiadors de l'art, fins a aquell moment crítics sobre el paper de Barthélemy, segueixen el seu exemple i enriqueixen el corpus de les seves obres. [[Michel Laclotte]] i Dominique Thiébaut validen aquesta hipòtesi dins la seva obra sobre l'escola d'Avinyó,<ref>{{ref-llibre |cognom=Laclotte |nom=Michel |cognom2=Thiébaut |nom2=Dominique |títol=L'école d'Avignon |url=http://books.google.com/books?id=qIbqAAAAMAAJ |consulta=1 novembre 2012 |any=1983 |editorial=Flammarion |llengua=francès |isbn=978-2-08-012016-8 |pàgines=218–222 |ref=harv}}</ref> [[François Avril]] li atribuí el ''Llibre dels tornejos'' en ocasió de la seva publicació el 1986, la historiadora de l'art italiana Fiorella Sricchia Santoro acredità aquell mateix any la idea del seu viatge a [[Nàpols]].{{sfn|Sricchia|1987|p=194}} La historiadora austríaca Felicitas Brachert publicà ''[[La Teseida]]'' el 1989 atribuint-li el manuscrit.<ref>{{ref-llibre |llengua=alemany |títol=Giovanni Boccaccio. Von Minne, Kampf und Leidenschaft. Die Bilder der Wiener Théséide. Faksimile- Wiedergabe aller 17 Miniaturseiten aus Codex 2617 der Osterreichischen Nationalbibliothek in Wien |nom=Felicitas |cognom=Brachert |editorial=Akademische Druck und Verlagsanstalt |lloc=Graz |data=1989 |pàgines=140 |isbn=978-3-201-01492-2}}</ref> i Eberhard König fa el mateix el 1996 amb el ''Llibre del cor d'amor enamorat''. Confirma també l'adjudicació dels afegitons al calendari de les ''Molt Riques Hores del duc de Berry''.<ref>{{ref-llibre|llengua=alemany |títol=Das liebentbrannte Herz: der Wiener Codex und der Maler Barthélemy d'Eyck |nom=Eberhard |cognom=König |lloc=Graz |editorial=Akademische Druck und Verlagsanstalt |data=1996 |isbn= 9783201016513 |pàgines=203}}</ref>
Nicole Reynaud publicà nous documents sobre el pintor i li atribuí encara més obres el 1989.{{sfn|Gautier|2009|p=22-43}} L'historiador italià [[Carlo Ginzburg]] va manifestar el 1996 que «el mestre de l'Anunciació d'Ais ha pogut ser identificat amb tota certesa amb Barthélemy d'Eyck», fent de vincle, segons ell, entre [[Jean Fouquet]] i [[Piero della Francesca]].<ref name="Ginzburg"/> Encara que nombrosos museus i exposicions ja reconeguin les seves obres sense dubtar, alguns historiadors de l'art, com Albert Châtelet, s'oposen amb insistència a aquestes atribucions.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=135-136}}
== Referències ==
| |||