Revisió del 00:17, 21 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: de de febrer de > de febrer de ← Edició anterior		Revisió del 04:42, 23 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Correcció tipogràfica: espais sobrants Edició següent →
Línia 60: Després de la [[conquesta de Filipines]] el [[1565]] per [[Miguel López de Legazpi]], les illes de l'arxipèlag van rebre primer l'estatus de governació i més tard de [[Capitania General]] dependent del virregnat de [[Nova Espanya]] el [[1574]]. el [[1584]] es va crear la [[Reial Audiència de Manila]], que governava la capitania quan aquesta quedava vacant, el capità general va exercir les funcions de governador i president de la Reial Audiència (fins a [[1861]]). Per Ordre Reial del 17 de juliol de [[1784]] es va crear la [[Intendència de Manila]] per les causes d'exèrcit i real hisenda, sent nomenat intendent en comissió l'oïdor de l'Audiència de Manila, [[Ciriaco González Carbajal]], havent d'utilitzar la Reial Ordenança d'Intendents de 1782 per al Riu de la Plata. A proposta de Carbajal van ser creades el 24 de novembre de [[1786]] 4 intendències més a les Filipines unides als seus respectius corregidors, les quals eren: Ilocos, Camarines, Iloilo i Cebú, però aquestes intendències van ser suprimides per Reial Ordre del 20 de novembre de 1787. <ref> [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8136&cat=historia Enciclopèdia GER] </ref> Un mes abans, el 23 d'octubre la Intendència de Manila va ser unida a la capitania general. Va ser novament separada per Reial Ordre del 25 de febrer de 1819, reunida el 14 de setembre de 1924, separada el 27 d'octubre de 1929, reunida a finals de 1842. <ref> Biblioteca de legislació ultramarina en forma de diccionari alfabètic. Pàg 621. Compilat per: José María Zamora i Coronado. Editor: Impr. de J. M. Alegria, 1845 </ref> [[fitxer: Umatac Guam.jpeg\|thumb\|left\|Lloc de desembarc de Magallahes a Umatac Bay]] [[fitxer: Fort Santiago Gate.jpg\|thumb\|300px\|right\|Fort de Santiago, entrada.]] Línia 76: == Divisió territorial == [[fitxer: Hispanoasia 1.JPG\|thumb\|600px\|Carta de "Bachiller" amb totes les possessions d'Espanya a ultramar i illes adjacents 1858, Fragment.]] Cap a mitjan [[segle XVIII]] existien 24 províncies, de les quals 19 eren alcaldies majors i 5 corregimientos: <ref> Memòries històriques i estadístiques de les Filipines i particularment de la gran illa de Luzon. Autor: Rafael Díaz Arenas. Publicat per Impremta del Diari de Manila, 1830 </ref> ''' Corregimientos: ''' Línia 157: Una expedició espanyola va ser enviada des de les Filipines per conquerir [[Taiwan]] ('' illa Formosa '') al comandament de [[Antonio Carreño Valdés]]. Van desembarcar al nord de l'illa (al sud es trobaven assentats els holandesos des de 1625) el 7 de maig de [[1626]]. Es va fundar el port de '' La Santíssima Trinitat '' (actualment [[Keelung]]) defensat per un fort anomenat de Sant Salvador. Poc després es va fundar un nou assentament a la localitat de [[Tamsui]] on es va edificar un altre fort anomenat Sant Domènec. Espanyols i holandesos es van enfrontar reiteradament a Taiwan, el debilitament de la presència espanyola va fer que abandonessin Tamsui el [[1638]], mentre que el [[1642]] un flota holandesa va conquistar '' La Santíssima Trinitat '' i va expulsar als espanyols de Taiwan. <ref> [http://rosavientos.es/modules.php?name=News&file=article&sid=189 El Portal de la Rosa dels Vents - Espanyols a Taiwan] </ref> == Organització eclesiàstica == Línia 172: == Ètnies filipines == Pobladors autòctons eren els [[itas]] <ref>> Procedent de la paraula "ETIM", que vol dir [[negre]] </ref> desplaçats als llocs més boscosos, els [[indonesis]] i els [[malais]]. Del tronc malai es van formar les noves ètnies: el [[mestís]] i el [[moro]]. Població forana eren els [[xinesos]], que monopolitzaven el comerç, els [[criolls]] i els espanyols. == Indústria i comerç ==

Capitania General de les Filipines: diferència entre les revisions