'''Cristoforo Negri''' ([[Milà]], [[13 de juny]] de [[1809]] - [[Florència]], [[18 de febrer]] de [[1896]]<ref>[http://www.risorgimento.it/rassegna/index.php?id=62626&ricerca_inizio=0&ricerca_query=&ricerca_ordine=DESC&ricerca_libera= Dades biogràfiques a ''Rassegna storica del Risorgimento''] </ref>) va ser un escriptor i polític italià. '''Negri''' va estudiar a [[Pavia]], [[Graz]], [[Praga]] i [[Viena]]. Després ensenyà les [[ciències polítiques]] a la [[Universitat de Pàdua]]. Va formar part del [[govern]] de [[Vincenzo Gioberti|Gioberti]] el 1848. Després de la [[Battalla de Novara]] esdevingué diplomàtic i va treballar al ministeri d'afers exteriors durant els governs de [[Massimo D'Azeglio]], [[Urbano Rattazzi]] i [[Camillo Benso di Cavour]]. El 1874 fundà la [[Societat Geogràfica Italiana]], de la qual va ser el primer president de [[1867]] a [[1872]].<ref>[http://www.treccani.it/enciclopedia/cristoforo-negri/ Enciclopèdia Treccani]</ref>
Fou cònsol general a [[Hamburg]] de [[1873]] a [[1874]] i després es va retirar a [[Torí]].
El [[1884]] participà en la conferència per a la construcció del [[Canal de Panamà]] i també com a delegat italià a la [[Conferència de Berlín]].<ref>Angelo Del Boca "Gli italiani in Africa Orientale Vol.1", p.233</ref>
