El sistema: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 1:
'''''The establishment''''' o simplement '''''establishment''''' és un terme [[anglès]] usat per referir-se al grup dominant visible o elit que ostenta el poder o l'autoritat en una nació.<ref>{{ref-web |url= http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0058541 |títol= Entrada "establishment" al GDLC |consulta=22 abril 2013 |obra= [[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]] |editor= [[Enciclopèdia Catalana]] |data= |llengua= català }}</ref> El terme suggereix un grup social tancat que selecciona els seus propis membres (oposat a la selecció per herència, mèrits o eleccions). El terme pot ser usat per a descriure estructures específiques d'elit arrelades en institucions específiques, però la seva aplicació sol ser informal i és probablement més utilitzat pels mitjans de comunicació que pels acadèmics. El terme s'utilitza amb més freqüència en el [[Regne Unit]], on inclou als dirigents polítics, els alts funcionaris públics, els financers i els industrials més importants, els directius de la [[BBC]] i els membres de la [[Cort noble|cort]]. El terme en aquest sentit, va ser encunyat pel periodista britànic [[Henry Fairlie]], que al setembre de [[1955]], a la revista [[Londres|londinenca]] ''[[The Spectator]]'' va definir a la xarxa de persones prominents i ben connectades com ''The establishment'', tot explicant:
 
{{Citació|Per «establishment», no només vull definir els centres oficials de poder -per bé que, certament, són part d'això-, sinó a tota la matriu de relacions oficials i socials dins la qual s'exerceix el poder. L'exercici del poder al Regne Unit (més específicament, a Anglaterra) no pot entendre's sense reconèixer que aquest s'exerceix socialment. <ref>[[Henry Fairlie|Fairlie, Henry]], «Political Commentary»,'' [[The Spectator]]'' (23 de setembre de 1955). </ref>}}
 
El terme va ser recollit ràpidament pels diaris i revistes de tot Londres, la qual cosa va tornar famós en Fairlie, però, Fairlie no va ser el primer a utilitzar el terme ''the establishment'' en aquest sentit, [[Ralph Waldo Emerson]] ho havia fet una segle abans.<ref> Fairlie, Henry. «Evolution of a Term», ''[[The New Yorker]]'' (19 d'octubre de 1968). </ref> L{{'}}''[[Oxford English Dictionary]]'' citaria la columna de Fairlie com el seu ''locus classicus''.
 
Aquest ús de la paraula va ser influenciat probablement pel terme britànic «[[Estat confessional|església establerta]]», que s'usa per a les esglésies oficials a [[Gran Bretanya]]. Molt aviat el terme es va considerar poc útil en la discussió de les elits del poder en molts països, tot i que la paraula anglesa s'utilitza com a [[préstec lingüístic]] en molts idiomes. En l'argot de la [[sociologia]], un que no pertany a l{{'}}''establishment'' és un'' outsider'' (estrany). <ref>[[Norbert Elias]],'' The Established and the Outsiders''(1965) i ''Scientific establishments and Hierarchies'' (ed. amb altres) (1982) </ref>
 
== Ús estès ==