Golda Meir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la gran pantalla]]. El > la pantalla gran]]. El |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 135:
Al gener de 1948, el tresorer de l'Agència jueva estava convençut que Israel no podria recaptar més de 7 o 8 milions dels jueus estatunidencs,<ref name=HA/> però Golda tornà del viatge amb un total de 50 milions, que serien utilitzats per Israel per comprar armes a Europa.<ref name=HA/> Ben-Gurion digué que el seu paper com "la dona que aconseguí els diners que van fer possible l'estat" sortiria un dia als llibres d'història.<ref name=HA/>
Quatre dies abans de la creació oficial de l'estat, fou enviada d'incògnit i disfressada d'àrab per entrevistar-se a [[Amman]] amb el rei [[Abdallah I de Jordània|Abdallah]] de [[Transjordània]] el 12 de maig de 1948, per demanar-li que mantingués la neutralitat davant d'un previsible conflicte. L'actitud evasiva del rei li féu comprendre que el conflicte era ja inevitable. Abdallah li demanà paciència i que no tinguessin pressa per declarar la [[independència]], Golda li contestà: "Majestat, el nostre poble porta 2000 anys esperant, diria vostè que això és tenir pressa?"
| títol = Golda Meir: Peace and Arab Acceptance Were Goals of Her 5 Years as Premier
| autor = Shenker, Israel
Línia 205:
{{main|Massacre de Munic}}
[[Fitxer:MunichMassacrePlaque.jpg|thumb|300px|Placa commemorativa a l'edifici on van morir els atletes israelians a [[Munic]]. En [[Idioma alemany|alemany]] i [[Idioma hebreu|hebreu]] diu: ''"L'equip de l'Estat d'Israel es va estar en aquest edifici durant els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|Jocs de la XX Olimpiada]] entre el 21 d'agost i el 5 de setembre de 1972. El 5 de setembre [llista de víctimes] van morir violentament. Honor a la seva memòria."'']]
Del seu període en el govern són particularment rellevants els atacs terroristes palestins de l'any 1972, el segrest del [[Vol Sabena 571]]
Durant l'agost i setembre de 1972 es van celebrar els [[Jocs Olímpics d'estiu de 1972|Jocs de la XX Olimpíada]], on van succeir els esdeveniments coneguts com la [[Massacre de Munic]], on vuit membres de l'organització [[Setembre Negre]] van prendre com a ostatges a onze atletes olímpics israelians, assassinant-ne dos immediatament.<ref>{{ref-llibre |url=http://books.google.com/books?id=AK6QA_WotRYC&pg=PT144&dq=%22munich+massacre%22+terrorists&hl=en&ei=ZlIgTIT5K4T7lwfo3IWKAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22munich%20massacre%22%20terrorists&f=false| títol = Terrorism & It's Effects | editorial = Google Books }} {{en}}</ref><ref>{{ref-llibre |url=http://books.google.com/books?id=36PiolMMZrUC&pg=PA10&dq=%22munich+massacre%22+terrorists&hl=en&ei=uVIgTNfOOsL6lwf264mOAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=%22munich%20massacre%22%20terrorists&f=false| títol = Terrorism | editorial = Google Books | data = 11 de setembre de 2001| llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |url=http://books.google.com/books?id=VJJG14mHbGAC&pg=PA34&dq=%22munich+massacre%22+terrorists&hl=en&ei=uVIgTNfOOsL6lwf264mOAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDQQ6AEwAw#v=onepage&q=%22munich%20massacre%22%20terrorists&f=false| títol = The new dimension of international ... | editorial = Google Books | data = 11 de setembre de 2001| llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |url=http://books.google.com/books?id=ZOfkAoDb_2IC&pg=PA248&dq=%22munich+massacre%22+terrorists&hl=en&ei=uVIgTNfOOsL6lwf264mOAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEMQ6AEwBg#v=onepage&q=%22munich%20massacre%22%20terrorists&f=false| títol = Encyclopedia of terrorism | editorial = Google Books | llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre |url=http://books.google.com/books?id=AWzieu562dQC&pg=PA107&dq=%22munich+massacre%22+terrorists&hl=en&ei=uVIgTNfOOsL6lwf264mOAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEgQ6AEwBw#v=onepage&q=%22munich%20massacre%22%20terrorists&f=false| títol = The terrorist trap: America's ... | editorial = Google Books | data = 18 de juliol de 1976| llengua = anglès}}</ref> Els terroristes exigien l'alliberament de 234 àrabs detinguts en presons israelianes<ref>{{citar ref | nom = Simon| cognom = Reeve|url=http://www.independent.co.uk/news/world/europe/olympics-massacre-munich--the-real-story-524011.html| títol = Olympics Massacre: Munich – The real story | editorial = The Independent | data = 22 de gener de 2006 | consulta = 10 de desembre de 2012| llengua = anglès}}</ref> i l'alliberament dels fundadors de l'organització terrorista [[Fracció de l'Exèrcit Roig]] [[Andreas Baader]] i [[Ulrike Meinhof]], que es trobaven en presons alemanyes.<ref>{{ref-web |url=http://www.jewishpress.com/news/baffled-bob-costas-to-call-own-minute-of-silence-during-olympic-broadcast-for-slain-israeli-team/2012/07/22/0/?print | títol = "Baffled" Bob Costas to Call Own Minute of Silence During Olympic Broadcast for Slain Israeli Team | editor = The Jewish Press | data = 22 de juliol de 2012 | autor = Fleisher, Malkah| llengua = anglès }}</ref>
Línia 259:
El llegat de Golda Meir és discutit i sovint contradictori. Entre la [[diàspora jueva]] és generalment recordada com una dirigent carismàtica i singular, una matriarca jueva visceral, i una gran oradora capaç de sintetitzar les situacions més complexes en frases senzilles. En canvi a Israel, especialment entre l'esquerra, molts la recorden com una dona tossuda i obstinada, amb poca capacitat per copsar la realitat i una actitud intransigent, especialment envers els àrabs, que portà en última instància al [[Guerra del Yom Kippur|conflicte del Yom Kippur]].<ref>{{ref-web|cognom=Jeffay|nom=Nathan|url=http://blogs.forward.com/bintel-blog/109169/golda-meirs-legacy-and-parsing-the-war-and-peace-i/|consulta=23 desembre 2013|títol=Golda Meir's Legacy, and Parsing the 'War and Peace Index'|editor=The Jewish Daily Forward|data=9 juliol 2009|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Jspace staff|url=http://www.jspace.com/news/articles/golda-meir-israel-s-intransigent-first-female-prime-minister/11983|consulta=23 desembre 2013|títol=Golda Meir: Israel’s Intransigent, First Female Prime Minister|editor=Jspace|data=12 juliol 2012|llengua=anglès}}</ref>
Entre els llocs i institucions que porten el seu nom destaquen el ''Boulevard Golda Meir'' a [[Jerusalem]], el ''Centre d'Arts Escèniques Golda Meir'' a [[Tel Aviv]], l'escola i biblioteca ''Golda Meir School'' a [[Milwaukee (Wisconsin)]]
=== Cinema, teatre i televisió ===
| |||