Hannah Höch: diferència entre les revisions

'''Hannah Höch''' ([[1 de novembre]] de [[1889]] - [[31 de maig]] de [[1978]]) va ser una [[artista]] plàstica i [[fotògrafa]] [[alemanya]] integrada en el moviment [[dadà]] que va utilitzar com a manera d'expressió el [[fotomuntatge]], <ref name=SOU> {{citar ref | cognoms = Sougez | nom = ML | Autor = | enlaceautor = | coautors = Pérez Gallardo, H. | editor = | altres = | títol = Diccionari d'història de la fotografia | url = | format = | fechaacceso = | añoacceso = | mesacceso = | edició = | volum = | data = 2003 | any = | mes = | editorial = Edicions Càtedra | ubicació = Madrid | idioma = | isbn = 84-376-2038-4 | id = | pàgines = 230 | capítol = | urlcapítulo = | cita =}} </ref> estant considerada com a pionera en aquesta tècnica fotogràfica. <ref name=PAI> {{citar ref | Títol = Els fotomuntatges de Hannah Höch rastregen l'art de les avantguardes | fechaacceso = 31 gener 2010 | autor = F. Samaniego | data = 21 gener 2004 | editorial = [[El País]] | idioma = | cita =}} </ref>

Era la major de cinc germans i va abandonar els estudis als quinze anys per tenir cura de la seva germana, però, en [[1912]] va començar estudis d'[[arts gràfiques]] i dibuix sobre vidre a l'escola d'arts i oficis de Berlín tenint com a mestre a [[Harold Bergen]]. En començar la [[Primera Guerra Mundial]] va oferir els seus serveis a la [[Creu Roja]], encara que aviat va començar a estudiar amb [[Emil Orlik]] i en [[1915]] va conèixer [[Raoul Hausmann]] amb la qual va tenir una aventura extramatrimonial amb resultats «artísticament productius però amb una relació turbulenta». <ref> Dada, Dickerman / Sabine T Kriebel, National Gallery of Art Washington, 2006 p. 472 </ref> També va conèixer [[Kurt Schwitters]] que va suggerir que es canviés el nom de Johanne per Hannah ja [[Johannes Baader]] que la va cridar «la dadásofa» en ser la companya del «dadásofo» com deien a Raoul Hausmann, a partir d'aquest moment es va implicar activament en el [[moviment dadà]].

Una de les seves preocupacions era la presentació d'una «dona nova» a la [[república de Weimar]] i la denúncia d'una societat [[masclista]] i [[misogínia | misògina]]. Va ser l'única dona que va participar en el moviment dadà i col·laborar amb [[Jefim Golyscheff]] en el seu «Anti [[simfonia]]» actuant com [[percussionista]]. També va participar en la primera exposició dadà a Berlín en [[1919]] i en la presentació de les seves nines Dadà a la Fira internacional Dadà de [[1920]]. <ref Name=SOU/>

Després de passar per el dadaisme es va integrar al [[Novembergruppe]] participant en totes les exposicions del grup fins a [[1931]] i es va aproximar al grup [[De Stijl]], en [[1937]] va patir la prohibició del govern [[nazi]] pel que va haver d'exposar a l'estranger. A partir dels anys quaranta el seu treball es va centrar en els fotomuntatges en color. <ref Name=SOU/> Entre els temes que va abordar hi ha l'[[androgínia]] i el [[amor lèsbic]] que ho va abordar des de l'experiència personal en mantenir una relació amb l'escriptora holandesa Til Brugman durant nou anys entre [[1926]] i [[1935]]. <ref name=PAI/> Entre [[1938]] i [[1944]] va estar casada amb el pianista Kurt Matthies.