Hixam al-Muàyyad bi-L·lah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: reagrupar al seus > reagrupar als seus |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 5:
== La Guerra civil ==
{{Principal|fitna}}
La transferència del califat dels omeies als amirites va trobar forta oposició i va començar el període anomenat la ''[[fitna]]'' (agitació) que havia de durar 20 anys. L'hivern del 1008-1009, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per [[Muhàmmad II al-Mahdí|Muhammad ibn Hisham ibn Abd al-Djabar]] (després al-Mahdi), oncle del califa Hisham II, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos
Al-Mahdi va fer circular el rumor de la mort d'Hixam II (coneguda com la "primera mort") però quan fou atacat a Còrdova pels berbers dirigits per [[Sulayman al-Mustaín|Sulayman ibn al-Hakam]], va presentar al califa viu i el va restaurar amb l’esperança d'obtenir suport popular. No va servir de res i Sulayman va ocupar Còrdova i fou proclamat califa com [[Sulayman al-Mustaín]]. Muhammad al-Mahdi que havia fugit a [[Toledo]], va retornar amb les forces del governador d'aquesta ciutat, Wadih, i un contingent cristià, i va recuperar el poder. Sulayman va fugir i Hisham fou el primer a fer el jurament de lleialtat al Mahdi. Sulayman va reagrupar als seus partidaris i va assetjar Còrdova. Sota la pressió dels assetjants berbers Wadih va decidir detenir al Mahdi i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de [[1010]]). Al-Mahdi va comparèixer davant Hixam II abans de ser executat. El govern va quedar en mans de [[Wadih]] com ''hadjib''. Sulayman va continuar el setge que va durar fins al [[1013]], ja que no acceptava a Hisham com a califa. El maig de [[1013]] Wadih va intentar fugir i va morir i Còrdova es va rendir el dia 10. Els berbers van entrar a la ciutat i la van saquejar. Al cap de pocs dies Hixam II fou mort per un fill de Sulayman (maig del [[1013]]) en l'anomenada "segona mort" (encara morirà una tercera vegada quan després de fingir que era viu la seva mort fou reconeguda oficialment el [[1059]])
|