Jean-Louis Trintignant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT |
|||
Línia 31:
== Biografia ==
Va passar la seva infància al sud de França ([[Ais de Provença]], [[Nimes]] i [[Pont-Saint-Esprit]]). El 1950 va anar a [[París]] amb la idea d'actuar en el teatre i va seguir els cursos de Charles Dullin i Tania Balachova.<ref name=LV67>{{ref-notícia| títol=Biografia|publicació=La vanguardia|data=21 de maig de 1967}}</ref> Feia el debut teatral el 1951 passant a ser vist com un dels actors francesos més dotats de l'època posterior a la [[Segona Guerra mundial]]. Després de viatjar durant els primers anys 50 en unes quantes produccions de teatre, la seva primera aparició en el cinema arribava el 1955 i l'any següent quan va obtenir la fama per la seva actuació amb [[Brigitte Bardot]] al film de [[Roger Vadim]] ''[[And God Created Woman]]''.
De família rica, és nebot d'un pilot de cotxes de carreres, Louis Trintignant, que es va matar el 1933 mentre practicava en un circuit de la [[Picardie]]. El seu altre oncle [[Maurice Trintignant]] (nascut el 1917), era un pilot automobilístic que va guanyar dues vegades el [[Grand Prix de Mònaco]] així com les [[24 hores de Le Mans]]. Havent crescut al voltant de curses d'automòbils, Jean-Louis Trintignant era l'elecció natural de director cinematogràfic [[Claude Lelouch]] per al paper que protagonitza de conductor de cotxes de cursa a la pel·lícula de 1966, ''[[Un homme et une femme]]'', un èxit global que el convertia en una estrella internacional.
El treball de Trintignant va quedar interromput durant uns quants anys pel servei militar obligatori. Després de complir-lo a [[Alger]], tornava a París i reprenia una carrera molt reeixida. Papers a clàssics del cinema com ''[[Compartiment tueurs]]'', ''[[Un homme et une femme]]'' (a l'època la pel·lícula francesa més reeixida), la pel·lícula de [[Bernardo Bertolucci|Bertolucci]] ''[[Il Conformista]]'', i el thriller polític del 1969 ''[[Z (pel·lícula)|Z]]'', en el qual retratava un idealista advocat jove, i obtenia el [[Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes)|Premi a la interpretació masculina]] al [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] de 1969.
A Itàlia va treballar amb [[Valerio Zurlini]] a ''[[Estate violenta]]'' i ''[[Il deserto dei Tartari]]'', amb [[Ettore Scola]] a ''[[La terrazza]]'' però de manera especial a la [[pel·lícula de culte]] ''[[Il sorpasso]]'' de [[Dino Risi]].
La seva primera muller va ser l'actriu [[Stéphane Audran]]. La seva segona muller [[Nadine Marquand]], també era actriu així com guionista i directora. Van tenir tres fills: Vincent Trintignant, Pauline (morta el 1966) i [[Marie Trintignant]] ([[21 de gener]] de [[1962]] - [[1 d'agost]] de [[2003]]), que als 17 anys actuava a ''La terrazza'' al costat del seu pare i es va convertir en una actriu molt reeixida.
Els anys 1970 Trintignant feia de protagonista en nombroses pel·lícules i el 1983 feia el seu primer llargmetratge en anglès, ''Under Fire''. Després va ser el protagonista a la pel·lícula de [[François Truffaut]], ''[[Confidentially Yours]]''.
A finals dels [[anys 1980]] i primers 90, Trintignant va treballar poc causa de problemes de salut (resultat d'un accident de cotxe) i una manca creixent d'interès en el cinema. El seu paper de 1994 en l'última pel·lícula de [[Krzysztof Kielowski]], ''[[Tres Colors: Vermell]]'' marca una rara aparició, tot i que va ser nomenat per a Millor Actor en els premis [[César]].
L'any següent rebia una altra nominació ''[[Fiesta (pel·lícula, 1995)|Fiesta]]'', i posava la seva veu a l'àmpliament aclamada ''[[The City of Lost Children]]'', i des d'aleshores només ha fet pel·lícules ocasionalment de llavors.
Línia 55:
===de 1955 a 1959===
*
*
*
*
*
*
*
=== de 1960 a 1969 ===
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
* [[1967]]: ''[[Le Cœur aux lèvres]]'' (''Col cuore in gola'') de [[Tinto Brass]]
* [[1967]]: ''[[Un homme à abattre]]'' de [[Philippe Condroyer]]
Línia 95:
* [[1968]]: ''[[Z (film, 1969)|Z]]'' de [[Costa-Gavras]]
* [[1968]]: ''[[Le Grand Silence]]'' (1968) de [[Sergio Corbucci]]
* [[1968]]: ''[[Le voleur de crime]]'' (1968) de
* [[1969]]: ''[[Ma nuit chez Maud]]'' (1969) d'[[Eric Rohmer]]
* [[1969]]: ''[[L'Américain]]'' de [[Marcel Bozzuffi]]
Línia 107:
* [[1972]]: ''[[L'Attentat]]'' d'[[Yves Boisset]]
* [[1973]]: ''[[Un homme est mort]]'' de [[Jacques Deray]]
* [[1973]]: ''[[Défense de savoir]]'' de
* [[1973]]: ''[[Le Train]]'' de [[Pierre Granier-Deferre]]
* [[1974]]: ''[[Le Secret]]'' de [[Robert Enrico]]
Línia 118:
* [[1975]]: ''[[Flic Story]]'' de [[Jacques Deray]]
* [[1975]]: ''[[La donna della domenica]]'' de [[Luigi Comencini]]
* [[1975]]: ''[[Le Voyage de noces]]'' de
* [[1976]]: ''[[Il deserto dei Tartari]]'' de [[Valerio Zurlini]]
* [[1976]]: ''[[L'Ordinateur des pompes funèbres]]'' de [[Gérard Pirès]]
Línia 174:
=== A partir del 2000 ===
* [[2002]]: ''[[Janis et John]]'' de [[Samuel Benchetrit]] amb [[François Cluzet]], [[Marie Trintignant]]
* [[2009]]: [[La vérité si je mens 3]]
=== Curt-metratges ===
*
*
*
* [[2004]]: ''[[Épreuves d'artistes]]'' curt-metratge documental de [[Gilles Jacob]] amb [[Gérard Depardieu]], [[Michel Serrault]]
== Premis ==
Línia 194:
* {{tcmdb name| id=194183}}
* {{amg artist| id=71810}}
{{ORDENA:Trintignant, Jean-Louis}}
[[Categoria:Actors de teatre francesos]]
[[Categoria:Actors de cinema francesos]]
| |||