Indústria del petroli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "fins la" |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 28:
La [[Rússia Imperial]] va produir 3.500 tones de petroli el 1825 i va doblar la seva producció a mitjans de segle.<ref> NY Krylov, A.A.A Bokserman, E. R. Stavrovsky. '' The Oil Industry of the Former Soviet Union ''. CRC Press, 1998. Page 187. </ref> Després que la producció de petroli comencés en el que avui es coneix com [[Azerbaidjan]] el 1848, dos grans oleoductes van ser construïts a l'Imperi Rus: un de 833 quilòmetres de longitud, la finalitat del qual era transportar el petroli des del [[mar Caspi]] fins al port de [[Batum]] al mar Negre ([[Oleoducte Bakú-Batumi]]) i un altre de 162 quilòmetres per a portar el petroli des de [[Txetxènia]] fins al Caspi.
Amb l'arribada del [[segle XX]] la producció de cru de l'Imperi Rus, que procedia gairebé íntegrament de la península d'[[Abseron]], representava la meitat de la producció mundial i dominava els mercats internacionals.
Les primeres refineries de petroli modernes van ser posades en funcionament per [[Ignacy Łukasiewicz]] prop de [[Jasło]] (aleshores pertanyent al Regne de [[Galitzia i Lodomeria]] a [[Galitzia]] de l'Europa Central), avui [[Polònia]], entre els anys 1854 i 1856.<ref>{{citar llibre|autor = Frank, Alison FLEIG|títol = Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galícia (Harvard Historical Studies)|editorial = Harvard University Press|any = 2005|isbn = 0-674-01887-7}}</ref> Tenien una mida reduïda ja que la demanda de combustible refinat era encara petita. Tractaven el petroli per a la fabricació d'asfalt artificial i d'oli per a maquinària i lubricants, a més de per al combustible del llum de querosè d'Łukasiewicz. A mesura que els llums de querosè guanyaren popularitat, la indústria de refinament va créixer a la zona.
Línia 57:
La combustió de combustibles fòssils produeix [[gasos d'efecte hivernacle]] i altres contaminants de l'aire. Entre aquests hi ha [[òxids de nitrogen]], [[diòxid de sofre]], compostos orgànics volàtils i [[metalls pesants]].
Com que el petroli és un recurs natural no renovable, la indústria s'enfronta a un inevitable esgotament de les reserves de petroli al món. La Revista Estadística d'Energia Mundial de 2007 editada per la companyia [[BP]] (''The BP Statistical Review of World Energy 2007'') va calcular la proporció entre reserves de petroli i producció tenint en compte les reserves mundials provades. Segons aquest estudi, la vida útil esperada de les reserves a l'[[Orient Mitjà]] seria de 79,5 anys, a [[Amèrica Llatina]] de 41,2 anys i a l'[[Amèrica del Nord]] de tan sols 12 anys. El significat del càlcul de la proporció entre les reserves de petroli provades i la producció global és que, mantenint els nivells actuals de producció, i sempre que no es descobreixin noves reserves de petroli, les reserves existents s'esgotaran en 40,5 anys.
En aquest ordre d'idees la [[teoria del pic de Hubbert]] és un model amb força acceptació sobre la taxa d'esgotament a llarg termini, tant del petroli com d'altres combustibles fòssils.
| |||