Diferència entre revisions de la pàgina «Khorasan (província del Califat)»

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Corregit: i un altra > i una altra)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
El darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]] (633-649) va decidir resistir a Merv però fou traït pel governador (marzban = marques) Mahuya i va acabar assassinat el [[651]]. Però ja abans els àrabs havien entrat al Khurasan persa. La primera vegada fou en el califat d'[[Úmar ibn al-Khattab]] (634-644) quan tropes que van sortir de [[Bàssora]] manades per Anaf ibn Kays van arribar fins a [[Tabasayn]]. Sota el califa [[Uthman ibn Affan]] (644-656) hi va haver una expedició dirigida per Umayr ibn Uthman (646/647), i després el governador de Bàssora, Abd Allah ibn Amir ibn Kurayz (649-655), va enviar una altra expedició manada per Abu Musa Abdallah ibn Kays al-Asheri. Dues expedicions més foren enviades posteriorment, una des de [[Kufa]] dirigida per Said ibn al-As que va arribar per la ruta del nord entre les muntanyes [[Alburz]] i els deserts centrals, i una altra des de Bàssora manada per Abdallah ibn Amr al-Hadrami que portava com a lloctinent a al-Ahnaf ibn Kays, que va arribar per [[Kirman]] i Tabasayn, itinerari preferit per ser més fàcil i segur; el segon fou el que va progressar més i el 651 va dominar Nishapur i va rebre la submissió dels caps locals i dels antics governadors sassànides de les altres ciutats de la regió. El 652 al-Ahnaf ibn Kays va entrar a Merv al-Rudh, la darrera fortalesa en mans dels sassànides, que va oferir resistència però tot i així el ''marzban'' local Badhan va ser confirmat en les seves funcions i possessions pagant un tribut moderat.
 
Alguns senyors locals es revoltaren en els següents anys cridant en ajut als heftalites, als [[Turcs Occidentals]], als sogdians i fins i tot als xinesos; a la cort xinesa s'havia refugiat el pretendent sassànida i els emperadors a més exercien una mena de protectorat a l'[[Àsia Central]]. La guerra civil entre [[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Muawiya I]] (656-661) va debilitar el control àrab de la regió que depenia del govern de Bàssora. El 661 Muawiya I va nomenar governador de Bàssora i l'Orient (fins a 664) a Abdallah ibn Amr al-Hadrami que de fet exercia per segona vegada el càrrec però aquesta vegada no va anar al Khorasan on va enviar un subgovernador. També estaven dins el seu govern el [[Sistan]] i [[Zabulistan]] on va enviar al general Abd al-Rahman ibn Samura on es va arribar a [[Kabul]] i fou conquerida [[Balkh]] <ref>Ho diu [[al-Baladhuri]] </ref> que s'havia revoltat, i on fou destruït el gran temple budista de Nawbahar.
 
El 665 el govern de Bàssora i Orient va passar a Ziyad ibn Abih. En aquest "Orient" s'incloïa el Khorasan i Sistan, i províncies més llunyanes com [[Transoxiana]], [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Zabulistan]], Makran i [[Sind]]. Eren les tropes de Bàssora i en especial de la tribu de [[kays]], [[Banu Tamim]] i [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]], les que portaven el pes de la lluita. Fins al govern de Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra (697-701) que era [[Iemenites (califat)|iemenita]], no hi van participar tropes dels [[Azd]] del Iemen que es van establir al Khorasan. Els governadors de Bàssora havien d'estar a l'[[Iraq]] que era una província turbulenta, i a Khurasan, i molt sovint també a Sistan, s'hi enviaven subgovernadors. Ziyad va ordenar la submissió de les poblacions locals i heftalites del Tukharistan, i ho va aconseguir al-Rabi ibn Ziyad (671-673) i el seu fill Obeidallah ibn al-Rabi (que va operar a Balkh i fins a l'[[Amu Darya]]), però l'amenaça dels heftalites no fou desactivada fins que el governador [[Kutayba ibn Muslim]] al-Bahili (705-715) va capturar (710) al cap nacional heftalita príncep [[Tarkhan Nizak]] i va agafar com hostatge al ''[[yabghu]]'' turc de Tukharistan. Els àrabs llavors tenien el centre militar a Merv; però davant de l'amenaça dels Turcs Occidentals i els sogdians estaven massa dividits en tribus i clans (la clàssica divisió entre [[Qays Aylan |qaisites]] i [[Iemenites (califat)|iemenites]]). Al segle VIII la província ja té personalitat pròpia i no depenia de Bàssora.
1.154.319

modificacions