Mathura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'accès d > d'accés d |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 6:
Al segle IV aC va passar a la dinastia [[maurya]] de [[Magadha]]; [[Megastenes]] que escrivia al [[segle III aC]] esmenta la ciutat amb el nom de Μέθορα (''Méthora'').;<ref>Megastenes, fragment 23 "...els surasenians, una tribu índia, amb dos grans ciutats, ''Methora'' i ''Clisobora''; el riu navegable ''Iomanes'' corre pel seu territori..." segons consta a una cita d'Arrià a ''Indica'' 8.5. En un altre fragment diu: "... el riu Jomanes ([[Yamuna]]) corre a través de Palibothri fins al [[Ganges]], entre les ciutats de ''Methora'' i ''Carisobora''."; es pot trobar a [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/Foreign_Views/GreekRoman/Megasthenes-Indika.htm FRAGM. LVI. Plin. Hist. Nat. VI. 21. 8-23. 11.]<!-- ERROR 404 --></ref> després va passar efímerament als [[sunga]] (vers el segle II aC) per caure tot seguit en mans dels indogrecs de [[Bactriana]] probablement abans del 100 aC, fins a la seva fragmentació passant llavors als [[indoescites]] o [[saques]] en algun moment del [[segle I aC]] probablement vers la meitat del segle.
En aquest temps vivia a la ciutat un nombrós grup de jainistes segons les troballes arqueològiques. Alguns dels sàtrapes (khsàtrapes) escites foren Hagamasha i Hagana, que van anar seguits del gran sàtrapa saka [[Rajuvula]]. Les excavacions més profitoses a la zona han estat les de Maghera a uns 17 km de Mathura on s'han trobat objectes i algunes inscripcions. Un document important esmenta la donació d'una stupa budista per la reina Nadasi Kasa, esposa del rei indoescita de Mathura, Rajuvula; una altra inscripció esmenta la genealogia de diversos reis ksàtrapes indoescites de Mathura; aquesr Rajuvula segons una altra inscripció hauria eliminat al darrer rei indogrec [[Estrató II]] vers l'any [[10]] i hauria conquerit la seva capital [[Sagala]]. Altres inscripcions confirmen la conquesta de Mathura pels sakes i hi ha referències a Kharaosta Kamuio i a Aiyasi Kamuia. El khsàtrapa Yuvaraja Kharostes fou fill d'Arta segons les seves pròpies monedes
Mathura fou un dels dos primers majors centres de producció d'imatges de Buda (l'altra era a [[Gandhara]] a l'[[Afganistan]] on les imatges eren d'inspiració grecoromana) al [[segle I]]. Fou en aquest temps (vers el segle II) que va arribar al seu màxim esplendor amb la dinastia kushana de la que fou una de les capitals (l'altra era Purushapura moderna [[Peshawar]]) amb els reis [[Kadfises]], [[Kanishka]], [[Huvishka]] i [[Vasudeva]]. Els kushanes van ser patrons del budisme excepte el rei Vasudeo (Bazodeo a les monedes). Kanishka fins i tot va ser hoste del tercer concili budista ([[Ajatshatru]] havia estat l'hoste del primer i [[Asoka]] del segon); una estàtua de Kanishka trobada a les excavacions està ara al museu de Mathura; s'han trobat també nombroses estàtues de [[Siddharta Gautama|Buda]]. El peregrí [[Fa Hien]] esmenta la ciutat com a centre budista vers el [[400]]. Un altre peregrí, [[Hsuan Tsang]] (moderna transcripció: Xuanzang) que va visitar la ciutat el [[634]] (a la que dona el nom de ''Mot'ulo'') diu que tenia 20 monestirs budistes i cinc temples bramànics.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Muttra Mathura a l'Enciclopèdia Britànica] .</ref> Després es va dirigir cap a l'est a [[Thanesar]] i Jalandhar al [[Panjab]] oriental, abans de culminar en la visita als monestirs de Theravada a la vall de [[Kulu]], retornant llavors al sud a Bairat i Mathura.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Hsuan_Tsang Hsuan Tsang].</ref>
|