Otó I de Saxònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 17:
Otó pocs cops sortia de Saxònia. Era un príncep regional i els seus senyors, Lluís el Jove i l'emperador [[Arnulf de Caríntia]], amb qui estava en bons termes, rares vegades interferia a Saxònia. En Saxònia, Otó era el rei en la pràctica i es va establir com a regla tributària sobre els veïns eslaus tribus, com la [[Daleminzi]].
 
D'acord amb [[Widukind (monjo)|Widukind de Corvey]], Otó se li va oferir el regne de [[França Oriental]] després de la mort de [[Lluís el Nen]] en 911, però no ho va acceptar per la seva avançada edat, suggerint [[Conrad I d'Alemanya]]. La veracitat d'aquest informe es considera dubtosa. <ref>Reuter, Timothy. Germany in the Early Middle Ages 800–1056, pàg. 135. New York: Longman, 1991.</ref>
 
L'esposa d'Otó era Hedwiga (903), filla d'[[Enric de Nèustria]]. Otó era i està enterrat a l'església de l'abadia de [[Gandersheim]]. Tenia dos fills, Thankmar i Liudolf, que abans que ell, però al seu tercer fill Enric el va succeir com a duc de Saxònia i més tard va ser triat rei. La seva filla [[Oda de Saxònia]], es va casar amb el rei carolingi [[Zwentibold]] de [[Lotaríngia]].