Rafael Llopart i Ferret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: junta a l'any > junta l'any
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 4:
De família humil, ja de jove -i com molts altes sitgetans- emigrà a [[Cuba]]. Allí s'establí a [[Guantánamo]], on acabaria essent un dels socis de la casa comercial i financera "[[Brauet i companyia|Brauet y Cía]]", societat que tingué per accionistes diversos convilatans seus. Durant la [[Guerra dels Deu Anys]] (1868-1878) participà en diverses accions militars com a tinent coronel del "Batalló de Voluntaris".
 
Entre el 1882 i el 1886 va ser alcalde de Guantànamo; el seu govern estigué marcat per força reformes urbanes, de sanejament <ref>[http://www.gtmo.cult.cu/guantanamera/imagenes/Revista.pdf Contaminació del riu Guaso] {{es}}</ref> i administratives. D'aquest període és la construcció d'un pont sobre el [[riu Guaso]], que durant molt de temps fou anomenat "Puente Llopart". El 1886 va ser nomenat Fill Adoptiu de Guantánamo. Ocupà altres càrrecs, com el de diputat provincial, vocal de la Junta d'Obres del port de [[Santiago de Cuba]], i representà la diputació provincial en l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)|Exposició Universal de Barcelona]] del 1888.
 
== Etapa catalana (1890 - 1927) ==
Línia 16:
Participà en nombroses iniciatives ciutadanes i ocupà diversos càrrecs: tresorer de la societat "Establecimientos de baños de mar y habitaciones para familias forasteras" (1891) i de la comissió ciutadana pro-monument al doctor [[Bartomeu Robert i Yarzabal|Robert]] (1902). Estigué molt vinculat al [[Societat Recreativa El Retiro|"Retiro"]], d'on presidí la Comissió de Propietaris (1911-1917), ocupà la vicepresidència de la Junta directiva (1918-1922) i el 1920 en fou nomenat president honorari. Quan un incendi destruí l'edifici, va subscriure obligacions hipotecàries per tornar-lo a aixecar (1916).
 
Contribuí generosament a la seva vila natal, reformant i cedint (1906) un local de la seva propietat perquè acollís les escoles de Sitges <ref>El local estava situat al carrer Jesús 66 [http://froirecerc.blogspot.com/2006/11/any-del-mestre-de-mestres-2006.html]</ref> i el 1926 oferí <ref>Per manca de fons, l'ajuntament no pogué adquirir els terrenys en aquell moment, però els comprà [[1931|cinc anys més tard]] l'alcalde republicà [[Josep Costa i Canal]] [http://www.totselsnoms.org/arxius/recerques/alcaldes-regidors-republicans-sitges.pdf] als hereus de Rafael Llopart</ref> uns terrenys al carrer del seu nom perquè s'hi aixequessin les escoles de la vila (l'actual "[[CEIP Esteve Barrachina]]"). Però la seva aportació més important estigué vinculada a l'[[Hospital de Sant Joan Baptista]]. Entrà a formar part de la junta l'any 1903 i quan mancaren els fons per a edificar l'edifici de l'hospital nou (1910-1912), va ser un dels benefactors que avançaren els capitals necessaris. Tornà a col·laborar en la construcció de la capella (1915), en la realització del pavelló antituberculós [[Roger Deering]] i subvencionà una moderna taula d'operacions (1908), la reixa de ferro de l'entrada (1912) i l'ampliació de la calefacció (1925). Gestionà els tràmits de diversos llegats i, a partir de l'any 1924 i fins al seu traspàs, ocupà la plaça d'administrador.
 
Per les seves moltes aportacions filantròpiques, la corporació municipal, agraïda, el nomenà fill predilecte de Sitges a l'abril del 1918. Posteriorment, el 1925, donaren el seu nom al carrer que passava davant de casa seva i que unia el camí de les Costes amb la platja de Sant Sebastià. En morir [[1927|dos anys més tard]], l'ajuntament féu posar una placa amb el seu nom en el saló de plens, que es descobrí per la [[Festa Major de Sitges|Festa Major]] següent.