Poques coses són conegudes sobre aquest comte. Sent el comtat de Provença possessió indivisa entre els descendents de Bosó II, va regnar amb el seu germà [[Guillem I de Provença|Guillem I l'Alliberador]], que es va cobrir de glòria rebutjant els [[sarraí|sarraïns]]. El 970, subscriu amb el seu germà una carta de donació a favor de l'abadia de Sant Víctor, i el 990 una altra a favor de l'[[abadia de Cluny]].
Es va casar amb una Emildis o Ermengarda (segons Jean-Pierre Papon, Ermengarda<ref>Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens - ''Histoire générale de Provence…'', pàgina 493 [http://books.google.fr/books?id=qrwBaaaayaaj&pg=Pa498&lpg=Pa498&dq=Guillaume+Ier+de+Provence&source=bl&ots=QjkSr3A2wo&sig=_26Y3A58Ufl-iMnhDkrEk0P8Qdg&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result#Ppa493,M1 aquí]: ''Per la resta, que Ratbold hagi rebut la investidura del feu, no hi ha dubte; ja que immediatament després de la mort del seu germà va prendre el títol de marquès de Provença que no tenia abans, i tanmateix el de comte per la gràcia de Déu (…;.) expressions que semblen anunciar un poder sobirà, però que proven almenys, encara que siguin exagerades, que el poder de Ratbold estava sobre els altres; això es fa encara més sensible quan es veu que aquest comte va confirmar, amb la seva cunyada Ermengarda o Ermildis, el 1004, l'elecció de Joan, abat de Sant Pons de Niça. El dret de confirmar aquesta mena d'eleccions no pertanyia més que al representant del sobirà. Cal fixar-se fins i tot que en totes les donacions que va ratificar amb la seva cunyada Adelaida i el seu nebot Guillem, va signar sempre el primer.'' </ref> que era potser filla d'[[Esteve de Gavaldà]], [[comtat del Gavaldà|vescomte de Gavaldà]], i de la seva primera esposa Anna, i amb la que va tenir dos fills:
* [[Ratbold II de Provença|Ratbold II]] († 1010), comte de Provença
