Robert I de Flandes: diferència entre les revisions

[[Gant]] i després [[Ieper|Ypres]] i les ciutats flamenques el van reconèixer. Robert va derrotar a Riquilda i ca aconseguir prendre [[Lilla]]. Riquilda va cridar en ajut al rei de França [[Felip I de França|Felip I]], qui hi va anar tot i ser ple hivern, i va prendre posició al peu del mont [[Cassel]] no lluny de [[Bavinchove]] on Robert s'havia parapetat. El 22 de febrer de 1071, Robert i els [[piquer|piquers]] flamencs van derrotar als francesos. En el transcurs d'aquesta batalla, Riquilda fou feta presonera i el seu fill Arnold III va trobar la mort. Quan perseguia als fugitius, Robert fou capturat pel comte [[Eustaqui II de Boulogne]] sent tancat a [[Saint-Omer]],{{text imprecís|data=febrer de 2014}} però fou alliberat pels propis habitants de la ciutat que, sense advertir-ne el rei de França, el va bescanviar per Riquilda. En represàlia, Saint-Omer fou llavors destrossada i saquejada per Felip I, qui tanmateix va haver de fugir, tement l'arribada del duc de Saxònia. Riquilda, que havia reconegut entretant la sobirania feudal del bisbe de Lieja sobre l'Hainaut, fou definitivament vençuda després de la invasió d'Hainaut per Robert en el moment de la batalla de Brocqueroie,<ref> Pàgina 43 a [http://books.google.fr/books?id=P5oAaaaayaaj&pg=Ra7-Pa43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#Pra7-Pa43,M1 ''Mémoires de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique''] (1851) </ref> prop de [[Mons]]. Robert fou definitivament reconegut per tots com a comte de Flandes i defensor de les llibertats flamenques. Quant a Godofreu el Geperut, va morir assassinat per enviats del comte de Flandes el [[20 de febrer]] de [[1076]] sense hereu. El gendre de Robert fou llavors restablert a Holanda.

 

 

El [[1091]] va intentar la restauració del costum que prohibia als eclesiàstics morts a Flandes de testar a favor d'una altra persona que el comte. Fou obligat però a renunciar al projecte enfront de l'amenaça de la seva excomunió per [[Urbà II]] al sínode de Reims: va restituir al clergat flamenc els béns que havia agafat i va demanar el seu perdó a Renau (Renauld) del Bellay, l'arquebisbe de Reims. Va obtenir no obstant això (el [[1093]]) el nomenament d'un bisbe a [[Arràs|Arras]], diferent del de [[Cambrai]].