Telefónica: diferència entre les revisions

El 1993 l'estat espanyol posseïa el 32,29% de les accions de Telefónica quan començà el procés gradual de privatització que culminà el 1997.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1997/01/21/pagina-60/33715717/pdf.html?search=Telef%C3%B3nica El Gobierno ultima la privatización parcial de Telefónica, Tabacalera y Trasmediterránea] [[La Vanguardia]] 2 de febrer 1993, pàg. 60</ref> En aquell moment la privatització d'empreses públiques obeïa a una necessitat d'ingressos per tal de contenir el [[dèficit públic]]. El ministre d'economia de l'època, [[Carlos Solchaga Catalán|Carlos Solchaga]] i el vicepresident del govern [[Narcís Serra]] foren els artífexs dels canvis legislatius necessaris materialitzats en la Llei de privatització de 1995 <ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Derogadas/r1-l5-1995.html ''Ley 5/1995, de 23 de marzo, de Régimen jurídico de enajenación de Participaciones Públicas en determinadas empresas''.] {{es}} Vigent fins al 27 de maig de 2006, quan fou derogada definitivament per fer complir un requeriment de [http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/06/1027&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en Libre circulación de capitales: la Comisión archiva el procedimiento iniciado contra España en relación con la Ley de privatización]</ref>

Això suposà la conversió de l'empresa progressivament d'[[empresa pública]] cap a una empresa totalment privada del tipus [[societat anònima]]. El president de Telefònica en aquell moment, [[Juan Villalonga]], era amic del president [[José María Aznar López]],<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1997/08/03/pagina-12/34643625/pdf.html?search=Telef%C3%B3nica "Evidentemente, el presidente de Telefónica es amigo personal mío."] en una entrevista a J.M. Aznar a [[La Vanguardia]] 3 d'agost 1997, pàg. 12</ref> cosa que comportà una certa controvèrsia política i diverses preguntes parlamentàries al govern. La privatització d'aquest darrer 12% en possessió de l'estat no repercutí amb el rendiment esperat en aquesta venda, a causa d'un moviment especulatiu del [[broker]] financer [[Merrill Linch]] sobre el paquet d'accions (47% del total) posades en un mercat internacional suficientment competitiu, i en contrast la demanda del paquet d'accions destinat al mercat espanyol de particulars no fou cobert <ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1997/01/21/pagina-68/33821734/pdf.html?search=Telef%C3%B3nica ''Privatización de Telefónica: error de diseño''] [[La Vanguardia]] 5 d'octubre 1995, pàg. 68</ref> En definitiva l'ingrés a les arques de l'estat resultà migrat entre 10.000 i 25.000 milions de pessetes respecte a les previsions inicials.

La seva privatització definitiva el 1997 <ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1997/01/21/pagina-62/34608989/pdf.html?search=Telef%C3%B3nica Fuerte demanda de acciones de Telefónica durante el primer día de la privatización] [[La Vanguardia]] 21 de gener de 1997, pàg. 62</ref> comportà l'adquisició de la totalitat de la xarxa de telefonia desenvolupada a Espanya durant el seu període en que era sufragada per l'erari públic. Aquesta adquisició suposà a la pràctica el manteniment de la supremacia en el sector de la telefonia fixa d'aquesta companyia.

Tot i el procés imperfecte de la seva privatització, el 2007 respecte al conjunt de companyies privatitzades pel govern espanyol durant la [[dècada de 1990]] ([[Tabacalera Española]]/[[Altadis]], [[Endesa]], [[Logista]], [[Aldeasa]], [[Trasmediterranea]], [[Iberia LAE]], [[Repsol]], [[Indra]]...) Telefónica reforçà el seu paper de multinacional i mantingué la seva posició dominant en el mercat espanyol i continuà la seva expansió per diversos països d'[[Amèrica Llatina]]. En aquella època ocupava la posició 37 de les empreses més capitalitzades i superava a empreses com [[Hewlett-Packard]], [[Coca Cola]] o [[IBM]] <ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/11/04/pagina-24/64415533/pdf.html Empresas privatizadas amenazadas] [[La Vanguardia]] 4 de novembre 2007, pàg. 24 (supl. economia)</ref> Mariano Guindal argumenta que aquest canvi fou causat al canvi de presidència de Juan Villalonga a César Alierta.