Dumnònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: colaterals > col·laterals |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 28:
== Cultura i indústria ==
Les connexions culturals dels dumnonii pre-romans, com s'expressa en la seva terrissa, es creu que s'han estès des de la península d'[[Armòrica]] a tot el [[Canal de la Mànega|canal]], i amb [[Gal·les]] i [[Irlanda]],més que no pas amb el sud-est de la [[Gran Bretanya]].<ref name=yorke/><ref name=cannon>[http://www.encyclopedia.com/doc/1O110-Dumnoniakingdomof.html Cannon, J.A., Kingdom of Dumnonia, in The Oxford Companion to British History, 2002]</ref><ref>Cunliffe, Barry (2005) ''Iron Age Communities in Britain: an Account of England, Scotland and Wales from the Seventh Century BC Until the Roman Conquest,'' 4th ed. pp. 201-206.</ref> L'idioma del poble de Dumnonia probablement parlava un dialecte [[britànic sudoriental]] similar a l'avantpassat del [[còrnic]] i [[bretó]] moderns. La presència dels ''déisi'' (immigrants irlandesos) s'evidencia per inscripcions [[ogham]] en pedra:<ref>Thomas, Charles (1994) ''And Shall These Mute Stones Speak? Post-Roman Inscriptions in Western Britain'' Cardiff</ref><ref>A vegades les pedres tenen inscripcions en llatí, a vegades en ambdós idiomes: Thomas (1994). University of Wales Press</ref> que hi han deixat, confirmada i completada pels estudis toponímics. A part de la pesca i l'agricultura, el principal recurs econòmic dels dumnonii era la mineria d'estany, que era exportat des de l'antiguitat des del port d'''Ictis''<ref name=roman-britain/> ([[St Michael's Mount]] o [[Mount Batten]]). L'explotació de l'estany va continuar durant l'ocupació romana i va arribar al seu punt àlgid en el segle III.<ref name="trevithick-society.org.uk">[http://www.trevithick-society.org.uk/industry/cornish_history.htm A history of Cornish mining]</ref> L'àrea va mantenir contactes amb la [[Gàl·lia]] i la [[Mediterrània]] després de la retirada dels romans, i és probable que l'estany jugués un paper important en aquest comerç.<ref name=koch/> S'ha excavat terrissa post-romana importada arreu de la regió. Un augment evident a finals del segle V d'importacions [[Bizanci|bizantines]] i mediterrànies encara no s'han explicat satisfactòriament.<ref>Thomas, Charles (1981) reviewing Pearce (1978) in ''Britannia'' 12; p. 417</ref>
El cristianisme sembla haver sobreviscut a Dumnònia després de la sortida romana de la Gran Bretanya, confirmat per la trobada d'una sèrie de cementiris cristians de l'època romana tardana.<ref name=yorke/> En els segles V i VI la zona va ser evangelitzada suposadament pels fills de [[Brychan]] i els sants d'Irlanda com [[sant Piran]], i [[Gal·les]] com sant [[Petroc]] o sant [[Keyne]]. Hi va haver importants monestirs a [[Bodmin]] i [[Glastonbury]]; i també a Exeter, on s'han descobert enterraments del segle V prop de la catedral que probablement representen el cementiri dels fundadors que assistiren [[sant Bonifaci]] (encara que hi ha controvèrsia sobre si era [[saxó]] o britànic). Esporàdicament, els bisbes de Cornualla són nomenats en diversos registres fins que fou adscrita a la [[Arquebisbe de Canterbury|Seu de Canterbury]] a mitjans del segle IX. L'organització en [[Parròquia (civil)|parròquies]] es va desenvolupar posteriorment, en l'època normanda.<ref>Pearce (1978), ch. 3 "The Establishment of the Church".</ref>
Línia 37:
La majoria de Dumnonia és notable per la seva falta del sistema de [[vil·la]], encara que n'hi va haver un nombre substancial al sud de [[Bath]] i prop d'[[Ilchester]], i pels nombrosos assentaments que han sobreviscut del període romà. Igual que en altres àrees britàniques, els [[castre]]s de l'[[edat de Ferro]], com el castell de Cadbury, van ser fortificats en l'època romana en línia per a l'ús dels caps o reis, i altres assentaments importants com [[Tintagel]] semblen haver estat reconstruïts durant el període. L'arqueologia local ha posat de manifest que la unitat de granges aïllades conegudes localment com a ''rounds'' semblen haver sobreviscut a la sortida romana de Gran Bretanya, però van ser reemplaçades posteriorment, en els segles VI i VII, les granges no estancades que prenen el topònim britànic -''tre''.<ref name=pearce/><ref>Kain, Roger; Ravenhill, William (eds.) (1999) ''Historical Atlas of South-West England''. Exeter</ref>
Exeter, coneguda pels britànics com a '''Caer Uisc''', fou la seu d'una important catedral saxona, però encara era parcialment per britànics de Dumnònia fins al segle X quan [[Athelstan]] els va expulsar.<ref name=yorke/><ref name=Snyder>Snyder, Christopher A. ''The Britons'' Blackwell 2003 ISBN 0-631-22260-X</ref> A finals del segle IX, la seu reial es va traslladar més a l'oest, durant l'avenç del [[saxó oriental]], cap a '''Lis-Cerruyt''' (actualment [[Liskeard]]). Els comtes còrnics del segle X friemen que s'havia traslladat a [[Lostwithiel]] després de la captura de Liskeard.<ref>[[John Whitaker (historiador)|Whitaker, John]]. ''The Ancient Cathedral of Cornwall, Historically Surveyed.'' London, 1804 p48</ref> S'ha suggerit que els governants de Dumnònia eren itinerants, parant en diverses residències reals, com ara [[Tintagel]] i el Castell de Cadbury, en diferents moments del l'any, possiblement al mateix temps que disposaven de a l'altra banda del canal, a Bretanya. Hi ha proves arqueològiques i textuals de que els districtes com [[Trigg]] van ser utilitzats militarment com a ''hostes de guerra'' a tota la regió,<ref>Morris, John (1993) The Age of Arthur: a history of the British Isles from 350 to 650. London: Weidenfeld and Nicolson</ref> probablement incloent tropes estrangeres, fet evidenciat pels topònims corresponents a la [[Bretanya]], un motiu recurrent als mites del cicle britànic artúric, com el de [[Tristany i Isolda]].
[[Fitxer:Castle-dore-cornwall-panorama.jpg|center|thumb|450px|<center>Panorama de Castle Dore, Cornualla<center>]]
Línia 44:
Encara que subjugada al voltant de l'any 78, la població local podria haver mantingut el control local, i Dumnonia pot haver estat auto-governada sota la dominació romana.<ref name=Snyder/> [[Geoffrey de Monmouth]] va afirmar que el governant de Dumnònia, potser durant el període 290-305, va ser [[Caradoc]] (Caractacus), que deia que havia estat l'assessor de confiança d'[[Eudaf Hen]] (Octavi el Vell). Si no es tracta d'una figura totalment llegendària, Caradoc no hauria estat un rei en el veritable sentit, sinó que hauria tingut un càrrec important dins de l'administració romana.<ref>[http://www.britannia.com/bios/ebk/caraddm.html Caradoc, 'King' of Dumnonia]</ref> És possible que la "pedra de Carataco"<ref>{{format ref}} http://everythingexmoor.org.uk/page.php?id=164</ref> a [[Withypool]] prop de Dulverton, amb la inscripció ''Carataci nepus---'' ("parent de Caradoc"), enregistra d'un dels seus descendents col·laterals.
Després de la retirada dels romans, la història de Dumnònia és poc coneguda, encara que la seva posició geogràfica li ha permès sobreviure durant segles.<ref name=cannon/> La història postromana de Dumnònia prové d'una gran varietat de fonts i és difícil d'interpretar<ref>Webster, Graham (1991) ''The Cornovii'' (Peoples of Roman Britain series)</ref> atès que hi ha una gran varietat de fonts en [[gal·lès antic]] i [[llatí]] farcides de fets històrics, llegendes i pseudohistòries confuses. Les principals fonts disponibles per a la discussió d'aquest període inclouen l'obra de [[Gildas]] ''[[De Excidio Britanniae]]'' i la de [[Nennius]] ''[[Historia Brittonum]]'', la [[Crònica anglosaxona]] ''[[Annales Cambriae]]'', la ''[[Historia Regum Britanniae]]'' de [[William of Malmesbury]], ''De Antiquitate [[Abadia de Glastonbury|Glastoniensis]] Ecclesiae'', així com texts del ''[[Llibre Negre de Carmarthen]]'' i del ''[[Llibre Vermell de Hergest]]'', i la ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]'' de [[Beda]] igual que "El Descens dels Homes del Nord" (''[[Bonedd Gwŷr y Gogledd]]'', a Peniarth MS 45 i altres llocs) i el ''[[Llibre de Baglan]]''.
=== Connexions artúriques ===
| |||