Riboflavina: diferència entre les revisions

La riboflavina té un color groc o groc ataronjat. És utilitzada com a colorant alimentari i també com a potenciador nutricional d'alguns aliments. La podem trobar en aliments per a nadons, en els cereals de l’esmorzar, en [[pastes]], en [[salses]], en [[formatges]], en sucs de [[fruita]], en productes làctics enriquits amb vitamines i, fins i tot, en algunes begudes energètiques. Pel que fa a les fonts de vitamina B2, els aliments que contenen llevat són especialment rics en vitamina B2. El fetge i el ronyó també són rics en riboflavina. El blat, els ous, la carn i el formatge també són fonts importants de vitamina B2 en aquelles dietes que contenen aquests aliments. Els cereals són aliments bastant pobres en flavines però són fonts importants de vitamina B2 en aquelles part del món on la dieta és a base de cereals.<ref>Food Standards Agency, McCance and Widdowson’s The Composition of Foods, 6th summary ed, Royal Society of Chemistry, Cambridge, 2002</ref><ref name="Ball">Ball F.M. George, Riboflavin in Vitamins in Foods, Analysis, Bioavailability, and Stability. Taylor and Francis Group, New York, 2006. P168-175</ref> Els cereals poden perdre fins a un 60% de la vitamina B que contenen en moldre'ls. Això fa que en alguns països com els EUA s'enriqueixi la farina afegint-hi la vitamina. L'enriquiment del pa i dels cereals de l'esmorzar fa que aquests aliments contribueixin significativament en el subministrament diari de vitamina B2. L'arròs blanc no se sol enriquir, ja que el color groc característic de la vitamina modifica el seu color original, cosa que pot provocar un rebuig per part de les principals poblacions de consum. Així i tot, s'ha de tenir en compte que la major part de flavines que conté l'arròs sencer es mantenen si l'arròs es bull abans de moldre'l. Això provoca que les flavines que es troben a les capes germinals i a l'aleurona vagin cap a l'endosperma. La riboflavina lliure és present als aliments de manera natural, juntament amb el FMN i el FAD. La llet de vaca conté principalment riboflavina lliura i, en menys quantitat, FMN i FAD.<ref name="Ball"/> En la llet sencera, el 14% de les flavines estan unides de manera no-covalent a proteïnes específiques.<ref>Kanno, C., Kanehara, N., Shirafuji, K., and et al. Binding Form of Vitamin B2 in Bovine Milk: its concentration, distribution, and binding linkage, J. Nutr. Sci. Vitaminol., 37, 15, 1991</ref> La clara i el rovell de l'ou contenen proteïnes especialitzades en la unió a la riboflavina, que són imprescindibles per emmagatzemar la riboflavina lliura, necessària pel desenvolupament embrionari.