Flauta dolça: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: totes formes tenim > totes maneres, tenim |
m Corregit: de Deu amb > de Déu amb |
||
Línia 34:
Parlar d'instrumentació en la música medieval continua sent difícil per la poca documentació disponible. [[Gustav Reese]], gran estudiós de la música medieval, manifesta que durant els [[segle XII|segles XII]] i [[segle XIII|XIII]] coneixien flautes de bec de 6 forats. En aquest sentit pot ser de gran interès observar els instruments musicals que apareixen esculpits en els pòrtics medievals de [[Galícia]]: En un dels més cèlebres, el "Pòrtic de la Glòria" de la [[Catedral de Santiago de Compostel·la]] no hi apareix cap mena d'instrument de vent. En els pòrtics medievals de [[Puerto Marín]] i de la [[Catedral d'Orense]], [[López Calo]] hi vol veure dos vells tocant [[flauta doble]], però és certament difícil de determinar si es tracta realment de flautes o d'un altre tipus d'instrument de vent. Certament, la flauta de bec és un instrument de concepció suficientment senzilla com per pensar que ja existia des de molt abans del segle XIV.
Més enllà de les primeres representacions iconogràfiques de la '''flauta de bec''' (amb 8 forats) que, segons defensa el musicòleg [[Anthony Rowland-Jones]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (I) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico |volum= |exemplar=n.7 |data=1997 |pàgines=15-20 }}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rowland-Jones |nom=Anthony |article=La flauta de pico en el arte Catalan (II) | llengua=castellà |consulta= |publicació=Revista de Flauta de Pico | exemplar=n.6 |data=1996 |pàgines=20-24 }}</ref> són catalanes i vénen del taller del germans Serra de [[Barcelona]], segurament de [[Pere Serra]], i que són dues representacions de la Mare de
La [[flauta de Dordrecht]] es conserva actualment al ''Gemeentemuseum'' de [[La Haia]], es va trobar el [[1940]] al poble holandès de [[Dordrecht]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Devlin |nom=Mary |títol=Medieval Music, Magical Minds |url=http://books.google.es/books?id=NMjNG3OSedUC&pg=PA190&dq=Dordrecht+recorder&hl=ca&sa=X&ei=iCzhUbyCL4a47AaP3YCQAw&ved=0CEgQ6AEwAw#v=onepage&q=Dordrecht%20recorder&f=false |llengua=anglès | pàgines=190 }}</ref> La flauta va aparèixer en un bon estat de conservació malgrat el temps passat enterrada en el fang de la fossa d'un [[castell]], que fou habitat entre el [[1335]] i el 1418. Es tracta d'un instrument bastant evolucionat i no molt diferent de les flautes que deel [[Renaixement]]. És un instrument fet amb fusta d'arbre fruiter ([[om]] o [[pruner]]) d'una allargada de 29 [[Centímetre|cm]] amb un tub extraordinàriament estret. La flauta té el forat '0' (al darrere) i 8 forats al davant; el darrer és doble, fet usual a l'època i que permetia invertir la posició de les mans, així el forat que no s'emprava es podia tapar amb [[cera]]. La flauta pràcticament no sona exceptuant alguns sons greus, però les còpies fidels que s'han fet ens indiquen que es tracta d'un instrument de sonoritat aspra i forta, amb una extensió que supera les dues [[octaves]] que s'aconseguien amb postures similars a les que descriuria [[Sebastian Virdung]] el [[1511]]. Estem davant d'una [[flauta soprano]] en [[nota|do]] amb un [[diapasó]] extraordinàriament alt, quasi un [[semitò]] per sobre de l'actual, és a dir, un diapasó molt proper al que s'utilitzava en bastants països durant el [[Renaixement]]. La forma de la '''flauta de Dordrecht''' revela que el pavelló i l'[[embocadura]] eren d'un altre material. possiblement de [[banya]] o d'[[os]]. Malgrat estar incompleta aquesta flauta de Dordrecht representa un tipus d'instrument, sinó típic, si almenys habitual en els segles XIII, XIV i [[segle XV|XV]].
| |||