Joan Hircà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: expedició; al hivern va > expedició; a l'hivern va
Línia 5:
Simó fou assassinat poc després pel seu gendre [[Ptolemeu de Jericó|Ptolemeu]], governador de Jericó ([[135 aC]]). Judes i Mataties, fills de Simó, van morir a la mateixa revolució però Hircà es va lliurar i es va proclamar gran sacerdot i príncep o etnarca dels jueus. Amb el seu exèrcit va avançar contra Ptolemeu que es va refugiar a la fortalesa de Dagon. Alguns historiadors pensen que Ptolemeu estava d'acord amb Antíoc VII Sidetes, però en tot cas el rei selèucida va aprofitar la guerra civil per envair altre cop Judea amb un nou exèrcit i Hircà es va refugiar a Jerusalem on va quedar assetjat; el setge fou dur i els jueus van patir per manca de provisions però finalment es va arribar a un acord pel qual Hircà pagaria tribut i Jerusalem seria respectada amb la condició de desmantellar les fortificacions ([[133 aC]]).
 
El [[129 aC]] Hircà va acompanyar a Antíoc a la seva expedició contra els parts i va tenir participació amb l'èxit de l'expedició; ala l'hivern va retornar amb els seus homes a Jerusalem i ja no hi era quan els selèucides foren derrotats pels parts en una embuscada i el rei va morir.
 
Hircà va aprofitar la mort d'Antíoc per recuperar la independència i apoderar-se d'algunes ciutats a la frontera entre les quals [[Siquem]] i [[Samària]], i va destruir tanmateix el temple de [[Mont Gerizim]]. Després va sotmetre als [[idumeus]] als que va imposar les lleis i costums dels jueus. Va enviar una ambaixada a Roma, ben rebuda pel senat, que va confirmar l'aliança dels jueus amb la república que ja havia establert Simó.