Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions

Hug II es va casar en primeres noces amb Aenor i en segones amb Alix d'Alençon senyora de Montgomery i de Sonnois, filla de Joan I d'Alençon (que després es va casar amb Robert Malet, senyor de Graville) i de la primera dona va tenir quatre fills; el gran Aimery va morir abans que el pare (vers 1170) i el successor fou el segon Guillem que va morir a [[Terra Santa]], a [[Sant Joan d'Acre]], el [[1188]]. Es va casar amb Clemència Margarita de Mortemer, la qual en enviudar el [[1188]] es va casar amb Jocelí de Lezay dit de Monteiron que fou regent del vescomtat durant la minoria del jove fill de Guillem (però va morir el 1189 i Raül va tornar a la regència morint vers el 1190). Van tenir sis fills dels quals els successor fou Hug III, que va lluitar amb Artur de Bretanya al setge de Mirabeau i junt amb aquest fou fet presoner pels anglesos el [[1 d'agost]] del [[1202]] però és possible que fos alliberat poc després. Felip August de França havia ocupat Châtellerault el [[1204]] i Hug de Surgères (que uns consideren el mateix Hug III però era quasi segur un personatge diferent) va rebre l'administració. Hug de Surgères seria fill de Guillen Maingot senyor de Surgères i de una dama de nom Aurengarde, que a la mort del seu marit es va casar de segones amb Hug VIII l'Os de Lusignan. Hug de Surgères apareix assetjant el castell de Niors el [[1205]] i va fer de testimoni en diversos actes que van portar a la incorporació del comtat de Poitou a França. Hug va marxar a Terra Santa el [[1211]] i va morir a [[Sant Joan d'Acre]] el [[1212]].

 

 

Clemència era l'hereva del vescomtat i abans del [[1224]] es va casar amb Jofré II de Lusignan, senyor de Vouvent, de Mervent i de Saint-Hermine, germà de Raül de Lusignan, dit d'Exoudun o Issoudun. Jofré en nom propi i de la seva dona va fer homenatge del vescomtat al rei[[ Lluís VIII de França]] en carta del maig del [[1224]] confirmant així una situació que ja existia de fet: el vescomtat esdevenia formalment feu de França. Sembla però que el domini útil el tenia Aimery, ja que feia donacions. Morta Clemència el [[1239]] Jofré I es va casar amb Auda vers 1240/1245, i va morir vers el començament del [[1248]]. Aimery havia estat succeït per Joan, que va viure fins vers el [[1190]]. Els Lusignan van intentar fer valdre els seus drets pel matrimoni de l'hereva Joana ([[1259]]) amb Jofré de Lusignan senyor de Jarnac, de Chateneuf i de Château-Larcher (que per fer-ho més complicat era també fill d'un Hug el Os, en aquest cas Hug X, [[comtat de La Marca|comte de la Marca]] o La Marche) vidu de un primer matrimoni amb Aumoda (Almodis) de Sainte Hermine. Jofré va morir el [[4 de març]] del [[1275]], i l'únic fill que va tenir amb Joana, Jofre, va morir jove; llavors Joana es va casar ([[1275]]) amb Joan II el Valerós senyor d'[[Harcourt]], fill de Joan I d'Harcourt [[vescomtat de Saint Sauveur|vescomte de Saint Sauveur]], que finalment el [[1290]] va ser reconegut com a vescomte a la mort del seu sogre. Fou també mariscal i almirall de França. Joana va morir el [[1315]]; el seu marit havia mort el [[21 de desembre]] de [[1302]].