Institut Jaume Balmes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{MR}} + Balmes |
Revisió història consensuada amb el professorat del centre i la bibliografia a l'abast. Info de la biblioteca |
||
Línia 1:
[[File:Institut Jaume Balmes.JPG|thumb|Façana de l'edifici de l'Institut Jaume Balmes de Barcelona al 2014.]]
L'Institut Balmes, actual Institut Jaume Balmes, ubicat al carrer de Pau Claris, 121, és l'Institut d'ensenyament secundari més antic de la ciutat de Barcelona.
== Origen i història ==
Per un “Real Decreto” del 17-IX-1845 del polític Pedro José Pidal, ministre de la governació, l’estat assoleix la funció docent en una clara aposta pel dret a l’ensenyament dels ciutadans. A totes les províncies apareixen els “Institutos Provinciales de Segunda Enseñanza” i amb ells els estudis i professorat de “Enseñanza Media”, que neixen vinculats a les Universitats i als seminaris.
El 1857 es publicà la llei Moyano, reguladora dels ensenyaments del sistema educatiu espanyol, i els Instituts s’independitzen de la Universitat. En els seus inicis l’Institut Provincial de Barcelona està vinculat a la Universitat de Barcelona, que tot just s’acabava de traslladar de Cervera. Si bé la relació acadèmica desapareix amb la llei Moyano, ambdues institucions comparteixen espais fins a l’any 1936.
El seu primer director fou el Degà de la Facultat de Filosofia, [[Manuel Milà i Fontanals]] que va fer el discurs inaugural del curs 1845-46 a l’església de Betlem, a les Rambles.
La institució ha ocupat diferents seus: la primera a les engolfes de l’edifici que ocupava la Universitat a l’antic convent del Carme situat enfront de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1872 es trasllada a l’edifici històric de la plaça Universitat i ocupa les dependències de l’actual pavelló “Josep Carner”. Arran de l’abrupta expulsió l’any 36 del recinte universitari, l’Institut es va repartir entre diversos edificis de l’Eixample i un d’ells va ser l’edifici de l’actual Subdelegació del Govern, al carrer de Mallorca. Finalment, l’Institut va inaugurar la primera seu pròpia, el 18 de novembre de l’any 1942 al carrer de Pau Claris cantonada Consell de Cent i és l’actual ubicació.
Al llarg de la seva història, l’Institut ha rebut diferents noms: "Instituto Provincial de Segunda Enseñanza"; "Instituto General y Técnico de la Provincia de Barcelona”; "Instituto Nacional de Enseñanza Media Jaime Balmes" -nom proposat pel professor Guillermo Díaz-Plaja amb motiu de la inauguració del nou edifici l’any 1942; a partir de l’any 1980 "Institut d’Educació Secundaria Jaume Balmes"; i, a l'actualitat, "Institut Jaume Balmes".
Ben aviat es van adscriure a l’Institut Provincial de Barcelona centres d’ensenyament rellevants: les Escoles Pies de Barcelona, Sarrià i Mataró, el Col•legi de Vic (1845) i, més endavant (1857-58), ho van fer el Col•legi Sant Ignasi de Sarrià i el Col•legi Valldemia de Mataró. Així, successivament, tots els centres d’ensenyament de Barcelona estaven inscrits a l’Institut. És per això que als arxius de l’Institut s’hi troben els expedients acadèmics de la societat barcelonina de la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. El 1929 es va inaugurar el segon institut de Barcelona, en aquest cas femení, anomenat "Instituto Infanta María Cristina", actual Institut Maragall.
Entre les efemèrides destacables hi ha la participació de l’“Instituto Provincial de Segunda Enseñanza de Barcelona” a l’Exposició Universal de Viena per invitació del govern espanyol, el 1873. La participació de l’Institut a l’exposició vienesa va consistir a presentar un quadre dels estudis que es feien, redactat en els vuit idiomes que s’ensenyaven a l’Institut: llatí, hebreu, grec, alemany, francès, anglès i italià; i els exemplars de les obres didàctiques publicades pel professorat que es van regalar a la Biblioteca Imperial de Viena un cop acabada l’Exposició. L’institució va rebre la Medalla al Mèrit de l’Exposició. Amb els mateixos criteris, l’Institut va participar a l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1888 i va rebre tres medalles d’or pels seus esforços en l’ensenyament.
Cal fer un esment especial a dos professors per la seva transcendència: Hermenegildo Giner de los Ríos, catedràtic i director honorífic (1898-1918) de “Psicologia, Lógica y Ética con Rudimentos de Derecho” per haver defensat els drets educatius de la dona i impulsat el seu accés a l’ensenyament secundari. L’any 1910 el resultat es fa visible amb la creació a Espanya del primer institut femení de segon ensenyament com una part del "Instituto General Técnico de la Provincia de Barcelona", gràcies a una subvenció extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona per a material i personal. El primer any s’hi van matricular 38 alumnes.
Josep Coll i Vehí, empordanès, professor de "Retòrica i Poètica" i director en dues ocasions (1868 i 1875-1877) fou el creador i impulsor de la biblioteca.
L’Institut Jaume Balmes és una de les institucions docents més arrelades a la història contemporània de Barcelona i per les seves aules han passat personatges destacadíssims de la cultura de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya. Personalitats de la vida política, social, acadèmica, cultural, empresarial i econòmica. Excel•lents professors del seu claustre: Antoni Bergnes de les Casas, Pompeu Fabra, Joan Mañé i Flaquer, Pau Piferrer i Fàbregas, Joan Cortada i Sala, Josep Lluis Pons i Gallarza, Elies Rogent i Amat, Joaquim Carreras Artau, Francesc Canals i Vidal, Guillermo Díaz-Plaja, Àngels Ferrer i Sensat, Eduard Valentí Fiol, Rosa Navarro Duran i Sebastià Xambó, entre altres; i exalumnes que li han donat prestigi: el jesuïta Adolfo Nicolás, el cardenal Pla i Daniel, el bisbe Josep Torras i Bages, el metge Moisès Broggi i Vallés, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, els polítics Enric Prat de la Riba, Albert Oliart Saussol Jordi Pujol i Soley, Heribert Barrera, Francisco Casares, Carles Gasòliba; els escriptors Joan Maragall, Carles Riba, Eugeni d’Ors, Enric Jardí, Josep M. Castellet, Sergi Pàmies; els catedràtics Pere Bosch Gimpera, els germans Santiago i Frederic Udina, Fabià Estapé, els germans Joaquim i Isidre Molas, Miquel Siguan, Manuel Sacristán, Joan Vilà Valentí, S. Claramunt, Josep M. Terricabras i un il•lustre llarg. Professorat i alumnat honoren aquest centre emblemàtic, referent en el món educatiu i de la història de l’ensenyament secundari català i espanyol.
Com a resultat de la seva història, l’Institut conserva una important col•lecció de materials didàctics de Ciències Naturals i Física i Química; l’arxiu acadèmic històric més important de la ciutat i una Biblioteca amb un fons històric representatiu del model de Biblioteques decimonòniques dels centres d’ensenyament secundari.
== La Biblioteca de l'Institut Jaume Balmes ==
L’Institut Jaume Balmes i la història de la seva biblioteca són inseparables.
L’any 1862, Josep Coll i Vehí va posar els pilars de la Biblioteca de l‘"Instituto de Segunda Enseñanza de Barcelona". Utilitza el seu despatx i fa una donació d’uns 300 llibres. L’Institut, des del primer moment, dedica una partida del pressupost anual a l’adquisició de llibres i amb un criteri de compra exhaustiu: un 50% per a la compra de llibre antic i un 50% per a la compra de llibres contemporanis. Aquesta política, més les nombroses donacions que rep de particulars i institucions, conformaran un valuós fons històric bibliogràfic d'aproximadament 20.000 registres. Dins d’aquesta col•lecció hi ha un manuscrit, 5 incunables i uns 6.000 títols publicats abans del segle XX, un important fons de revistes del segle XIX i uns 15.000 títols anteriors al 1970. Per falta d’infrastructura i mitjans que garantissin una bona conservació i un accés controlat dels estudiosos al fons, l’Institut Jaume Balmes i la Universitat Pompeu Fabra van signar un conveni pel qual l’Institut cedia a la Universitat en règim de comodat el seu fons històric i publicacions anteriors al 1970.
Fins a arribar a l’actual edifici, la biblioteca s’ha anat traslladant i, com és imaginable, va anar perdent llibres i mobles. Alguns dels trasllats van ser originals, per exemple quan es van llençar totes les pertinences llibres inclosos, al carrer Aribau per fer-los fora de l’edifici de la Universitat al juliol de 1936. Es va recollir tot el que es va trobar i es va portar a l’edifici del carrer de Mallorca a l’espera que s’acabés la construcció del nou Institut.
Desde 1942, any en què s’inaugura el nou centre, la biblioteca compta amb un espai propi a la planta baixa. Aquest espai té dues sales; la més petita era coneguda durant la dictadura de Franco com l’Infern perquè s’hi guardaven tots els llibres considerats perillosos per a totes aquelles persones que no tenien formació moral i intel•lectual superior i suficient per no caure en pecat o rebel•lia al règim.
A partir de l’any 2000, la biblioteca va iniciar un procés de modernització i adequació a les noves necessitats acadèmiques i pedagògiques. El curs 2012-2013 es va celebrar el 150è anniversari de la fundació de la biblioteca amb un seguit d’actes on van participar tots els estaments de la comunitat educativa.
== Directors ==
Linha 28 ⟶ 44:
* (...)
* Antoni Serra (1986-1989)
* M.
* Pere Cuevas Bielsa (1990-1997)
* Carmen Cabañeros (1997-1999)
Linha 36 ⟶ 52:
* Mireia Martínez Tomé (2009-)
== Bibliografia ==
Linha 167 ⟶ 59:
== Enllaços externs ==
* [http://www.jaumebalmes.net Lloc web oficial de l'Institut Jaume Balmes de Barcelona]
* [http://sites.google.com/a/xtec.cat/xehbcn/centres/institut-jaume-balmes Xarxa d'escoles històriques de Barcelona]
* [http://guiesbibtic.upf.edu/fons_especials/balmes Fons de la biblioteca a l'UPF]
* [http://www.upf.edu/bibtic/expo/iesbalmes/ Informació del fons a l'UPF]
[[Categoria:Instituts d'educació secundària de Barcelona|Balmes]]
| |||