Sistema de coordenades cartesianes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dos cassos). Per > dos casos). Per
m Corregit: cassos > casos
Línia 183:
 
== Aplicacions ==
Els [[sistemes de coordenades]] cartesianes sovint es fan servir per a representar les dues o tres dimensions de l'espai, però també es poden fer servir per a representar moltes altres quantitats (com ara massa, temps, força, etc.). En aquests cassoscasos els eixos de coordenades s'etiqueten normalment amb altres lletres (com ara ''m'', ''t'', ''F'', etc.) en lloc de of ''x'', ''y'', i ''z''. Cada eix també pot tenir diferents [[unitats de mesura]] associades (com ara kilograms, segons, lliures, etc.). També és possible de definir sistemes de coordenades amb més de tres dimensions per a representar relacions entre més de tres quantitats. Tot i que els espais de quatre i més dimensions són difícils de visualitzar, l'àlgebra dels sistemes de coordenades es pot estendre de forma relativament fàcil a quatre o més variables, de forma que es poden fer certs càlculs que impliquen moltes variables. (Aquesta mena d'extensions algebraiques és el que es fa servir per a definir la geometria d'espais multi dimensionals, lo qual pot esdevenir més aviat complicat.) Recíprocament, sovint és útil de fer servir la geometria de les coordenades cartesianes en dues o tres dimensions per a visualitzar relacions algebraiques entre dues o tres (potser dues o tres de entre moltes) variables no espacials.
 
La [[gràfica d'una funció]] o d'una relació és el conjunt de tots els punts que satisfan aquesta funció o relació. Per una funció de una variable, f, el conjunt de tots els punts (x,y), on y=f(x), és la gràfica de la funció f. Per a una funció de dos variables, g, conjunt de tots els punts (x,y,z), on z=g(x,y), és la gràfica de la funció g. El conjunt de característiques de la gràfica de una funció o relació consistirà en els seus punts extrems relatius ( parts sortints de la gràfica o relació), la seva concavitat i els seus punts d'inflexió, els diferents punts de discontinuïtat i el seu comportament final. Tots aquests termes estan molt millor definits a l'apartat de [[Càlcul infinitesimal|càlcul]]. Aquestes representacions ajuden a entendre la naturalesa i el comportament de les funcions i relacions.