Puebla de Zaragoza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Nord-Amèrica > Nord-amèrica |
m Corregit: com al [[Segon > com el [[Segon |
||
Línia 34:
La ciutat de Puebla va ser fundada amb el nom de la "Ciutat dels Àngels" o "Angelópolis" (i d'aquest nom es deriva "Puebla de los Ángeles") el [[16 d'abril]] de [[1531]]<ref>{{en}} David Marley, ''[http://books.google.cat/books?id=q1a4j2HNmjUC&pg=PR9&dq=puebla+foundation+1531&hl=ca&ei=rLkoTc_JDI3rOYfnjNYC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=puebla&f=false Historic cities of the Americas: an illustrated encyclopedia]'', p.288</ref> a la vall de Cuetlaxcoapan (avui dia la vall de Puebla), segons el disseny de fra Toribio de Benavente, i va ser la primera ciutat que no es construiria sobre un assentament indígena. Es va fundar com a ciutat d'immigrants i colonitzadors espanyols que llauressin directament la terra, en contraposició al sistema de les [[encomienda|encomiendes]] que donava terres i mà d'obra indígena exclusivament als conqueridors. La ciutat va prosperar ràpidament amb la construcció de molins i batans, i es va convertir en el centre [[agricultura|agrícola]], industrial i comercial més important de la [[Nova Espanya]] i la segona més poblada del virregnat. És en aquesta època que hi va viure [[Sor Juana Inés de la Cruz]], monja poetessa reconeguda com la primera feminista d'[[Amèrica]]. Com a centre cultural i educatiu, a Puebla es va fundar la biblioteca més antiga del continent, la Biblioteca Palafoxiana, que en l'actualitat encara conserva manuscrits medievals.
[[Fitxer:Puebla_Casa_en_Ave_Juárez.jpg|thumb|Casa de l'Avinguda Juárez]]Després de la independència, durant la dècada de [[1840]] s'hi van establir les primeres fàbriques tèxtils, i a partir de llavors, la ciutat va començar un important procés d'industrialització i desenvolupament. Dues dècades més tard, el [[Ignacio Zaragoza Seguín|general Zaragoza]] va vèncer l'exèrcit invasor [[França|francès]] en la [[batalla de Puebla]] del [[5 de maig]] de [[1862]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gonzalez Navarro |nom=Moises |títol=Vallarta en la Reforma |url=http://books.google.es/books?id=BDURfXy3rQ0C&pg=PA168&dq=batalla+atlixco+1862&hl=ca&sa=X&ei=N9OEUZKSIMqO7Aa8l4HoBQ&ved=0CD4Q6AEwAw#v=onepage&q=batalla%20atlixco%201862&f=false |llengua=castellà |editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=167 |isbn=9686337809}}</ref> tot i que els mesos de setembre i octubre de [[1862]] van desembarcar nombroses tropes franceses, [[Setge de Puebla|prenent la ciutat de Puebla]] en [[17 de maig]] de [[1863]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Delgado de Cantú |nom=Gloria M. |títol=Historia de Mexico, Legado Historico Y Pasado Reciente |url=http://books.google.es/books?id=WbYYZiMANjEC&pg=PA184&dq=17+de+mayo+de+1863+en+Puebla&hl=ca&sa=X&ei=2uMhUo3oMceL7AbMmYCYAw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=17%20de%20mayo%20de%201863%20en%20Puebla&f=false |llengua=castellà |editorial=Pearson Educación |data=2004 |pàgines=184 |isbn=9702605237}}</ref> i finalment la [[ciutat de Mèxic]] en [[10 de juny]] de [[1863]], iniciant el període conegut com
A la fi del [[segle XIX]] i principi del [[segle XX|XX]], s'hi van establir un nombre considerable d'immigrants [[Europa|europeus]], principalment d'[[Alemanya]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. Avui dia, la ''Colonia Humboldt'', un barri de la ciutat, mostra la influència dels alemanys en l'arquitectura urbana. D'igual manera, al poble de [[Chipilo]], dintre de l'àrea metropolitana de la ciutat, encara es parla el dialecte [[italià]] del [[Vèneto]] que van parlar els immigrants.
| |||