Mísia (regió): diferència entre les revisions

Vers el [[353 aC]] el sàtrapa [[Artabazos II]] i els seus cunyats Mentor i Memnó de [[Rodes]], revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a [[Arsites]] (que podria ser un dels fills d'[[Ariobarzanes de Dascilios]]), i que la va governar fins al [[334 aC]]. Arsites va lluitar a la batalla del [[Granic (riu)|Grànic]] el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Memnó, que havia recuperat el favor reial, que va dirigir el contraatac persa però va morir súbitament el [[333 aC]] i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes; el primer fou capturat a Kos però es va escapar i el [[332 aC]] es va posar al servei dels grecs i fou comandant de la cavalleria que dirigia el futur diàdoc [[Èumenes de Cardia]] que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333 aC. Alexandre el gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el general [[Parmeni]] a ocupar la capital de la satrapia, [[Dascilios]], feina que va fer sense problemes. [[Artabazos II]], juntament amb els seus fills, es va haver de rendir les seves forces a [[Hircània]] davant [[Alexandre el gran]] ([[330 aC]]) i es va passar a Alexandre, que el [[329 aC]] el va nomenar sàtrapa de [[Bactriana]] on va exercir fins al [[327 aC]] i es va retirar per l'edat.

 

 

El primer sàtrapa grec fou Cales (''Kalas''), que va lluitar contra els bitinis. El [[323 aC]] el va succeir Demarcos i un any després Lleonat; ja més tard va caure en mans d'[[Èumenes de Càrdia]] i el 321 aC fou nomenat Arrideu al que van seguir Ptolomeu ([[318 aC]]) i Fènix ([[313 aC]]); el [[309 aC]] va quedar en mans d'Antígon el Borni que es va proclamar rei de Sardes el [[306 aC]].