Gundemar: diferència entre les revisions

Sens dubte Gundemar representava a la noblesa visigoda més favorable al catolicisme. [[Liuva I]] havia significat l'accés al tron d'un candidat de consens entre les faccions: nacionalistes i pangodes. Les diferències entre els dos partits es van diluir per donar pas a dues noves tendències, els arrians i els catòlics, representats per [[Leovigild]] i [[Ermenegild]], triomfant els segons amb [[Recared]] i [[Liuva II]], i recobrant-se els primers amb [[Viteric]], per desaparèixer finalment amb la seva mort. Des d'aleshores les diferències partidistes patiran un nou canvi.

 

 

Poc després de la seva arribada al tron Gundemar va promoure la celebració d'un Sínode a la Cartaginense (província on estava la capital) desenvolupat a Toledo. El tema a tractar era la qüestió de la primacia de Toledo. Atès que Cartago Nova, la capital provincial, romania en mans dels bizantins, la posició de Bisbe metropolità havia recaigut en el bisbe de Toledo, per la seva condició de capital del Regne (temporalment primer i després definitivamente). Encara que el [[527]] ([[II Concili de Toledo]]) el Bisbe de Toledo Montà (Montanus), havia indicat que residia en la metròpoli (potser referència a la condició de residència real temporal), no ostentava la condició de metropolità. Però després de l'ocupació de Cartago Nova pels grecs, entre el [[552]] i el [[555]] probablement, el bisbe de Toledo va assumir el títol de metropolità (al [[III Concili de Toledo]] el [[589]], el bisbe de Toledo Efemi (Euphemius), va signar les actes com Metropolità de la [[Carpetània]], la qual cosa indicaria que el Bisbe de Cartago Nova conservava la seva condició de Metropolità per a la part de la província ocupada pels bizantins, és a dir l'[[Oròspeda]], i jurídicament de tota la província). Sembla que un altre bisbe reclamava la condició de metropolità sobre la Oròspeda bizantina encara que reconeixia a Toledo la seva condició de Bisbat metropolità de Carpetània.