Juli Civilis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'altra costat > l'altre costat
m Corregit: quarters de hivern dels > quarters d'hivern dels
Línia 7:
Es va escapar i va començar a preparar la seva venjança. Les legions germàniques havien deixat les províncies de Germània Inferior i Germània Superior per anar a Itàlia en suport de Vitel·li, i [[Antoni Prim]] i [[Hordeoni Flac]], partidaris de [[Vespasià]] havien planejat una revolta a les Germànies per impedir la sortida d'aquestes tropes o forçar el seu retorn i li van encarregar la feina a Civilis que es presentava com partidari de Vespasià. Al projecte va ajudar un decret de Vitel·li que mobilitzava als bataus per l'exèrcit, i la forma brutal amb que el decret fou acomplert. Instigats per Civilis, els bataus van rebutjar els reclutaments i d'acord a una antiga costum germànica, Civilis va convocar a una gran assemblea nocturna a una cova sagrada i va aconseguir el suport dels caps bataus per la revolta. Es van unir també a la revolta els [[canninefats]], un altre tribú germànica de la mateixa zona, dirigits per [[Brinno]], que per la seva banda va obtenir el suport dels [[frisis]] de l'altre costat del [[Rin]].
 
El quarters de d'hivern dels romans foren atacats i es van haver de retirar de les seves fortaleses al país batau. Civilis, teòricament encara aliat romà, va fingir que reprimia la revolta amb una cohort posada al seu servei i que la resta dels soldats romans havien de romandre tranquils als seus quarters. Després d'això Civilis es va posar obertament al costat del rebels i al capdavant del canninefats, frisis i bataus, es va enfrontar als romans a la vora del Rin; en mig de la batalla una cohort formada per tungris va desertar cap al costat de Civilis i va decidir la batalla; la flota, molts dels tripulants de la qual eren bataus, fou controlada per aquestos i portada al costat germànic de la frontera.
 
Civilis va enviar missatgers a la Gàl·lia i Germania per urgir a la revolta. Hordeoni Flac, governador de Germània, que inicialment havia ajudat a Civilis en la revolta, va ordenar al seu llegat [[Mummi Luperc]], d'anar contra els revoltats. Civilis li va presentar batalla. Les forces bataves de Luperc van desertar i les no bataves van fugir, i els legionaris es van haver de refugiar a [[Vetera Castra]], principal fortalesa al Rin. Mentre algunes legions de veterans formades per bataus i canninefats, que havien marxat a Itàlia per ordre de Vitel·li, es van amotinar i van tornar a Germània per unir-se a Civilis. En el seu camí van derrotar a les forces de [[Herenni Gal (llegat)|Herenni Gal]], comandant de les forces amb seu a Bonn. Així Civilis controlava ara un verdader exèrcit. Per cobrir-se políticament va declarar la seva lleialtat a Vespasià i va demanar a les legions de Vetera Castra que reconeguessin a aquest com emperador, però no va tenir èxit, ja que aquestes legions eren adictes a Vitel·li.