Clau (notació musical): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 64:
La clau de ''sol'' situada sobre la segona línia del [[pentagrama]] es denomina clau de ''sol'' en segona o simplement clau de ''sol''. En el Barroc era coneguda com a «clau italiana» i en anglès actualment es diu ''«G clef»'' («clau de ''sol''») o ''«treble clef»'' («clau per a aguts»).
 
En ser apropiada per representar sons aguts, apareix en la música per als instruments amb tessitures més altes; sobretot l'[[oboè]], la [[flauta]], el [[violí]], alguns instruments de percussió i la mà dreta del dels instruments de teclat (a diferència de la mà esquerra, que sol estar en clau de ''fa'').{{sfn|Evangelos C.Sembos|2006|pp=''23-26''}} En [[Veu (polifonia)|música vocal]], les veus de [[soprano]] i [[Contralt]] estan en aquesta clau; si bé, en els seus orígens no era així, perquè cadascuna tenia una clau pròpia. La clau de ''sol'' és la més usada en l'actualitat.{{sfn|Michels|2009|p=''67''}}
|}
 
==== Clau de ''sol'' en primera (en desús) ====