Finance Watch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: organizació > organització
m Corregit: i se n'adona de l'entrisme, poder i monopoli > i s'adona de l'entrisme, el poder i el monopoli
Línia 8:
En [[2008]] va començar la crisi mundial dels [[Crèdit Subprime|crèdits ''subprime'']], que va enfonçar el sistema [[econòmic]] i financer existent. Van desaparéixer enormes quantitats de diners i alguns Estats van decidir salvar les banques pagant-les milions d'euros. Encara no havia començat la crisi social pero els ciutadans podien observar aquests moviments, reunions cada vegada més freqüents del [[G20]], grans directius de banques que marxaven amb "paracaigudes daurats" i assessorament cada vegada més freqüent dels politics per part de banquers, traders i propietaris de les grans empreses.<ref name=laffeter/>
 
En [[2009]], a les [[Eleccions al Parlament Europeu de 2009|eleccions europees]], els partits ecologistes van aconseguir més vots dels esperats i d'entre ells, al ''Europe-Ecologie'' francès, el periodista Pascal Canfin, "una mica sorprès",<ref name=laffeter/> va arribar a ser eurodiputat. Nou en aquest àmbit, investiga els processos legislatius europeus i se ns'adona de l'entrisme, el poder i el monopoli de les entitats financeres en aquests, sense que hi hagi cap contrapartida. En aquell moment, [[Grècia]], com a Estat, ja havia començat a tenir greus problemes financers a causa de l'especulació, pero quan Canfin estava redactant el seu primer text legislatiu sobre els fons especulatius no va poder contactar amb cap detractor d'aquests per a contraargumentar les indicacions dels grups de pressió que estaven a favor dels ''hedge funds'' i que es posaven en contacte amb ell.<ref name=laffeter/>
 
En [[2010]], vint-i-dos eurodiputats de diferents partits polítics (Pascal Canfin, Pervenche Berès, Jean-Paul Gauzès, etc.), encarregats de la reglamentació dels mercats financers, van fer una crida a la societat civil perquè s'impliqui i pugui tenir pes a aquestes polítiques de reglamentació. En aquesta crida van denunciar l'asimetria existent entre els grups de pressió de les banques a les legislacions i l'absència de cap contra poder social, format per experts, que pogués aconsellar ni argumentar alternatives als diputats. Finalment, demanava la creació d'una organització independent que pogués exercir un peritatge no interessat i donar-lo a conéixer a la Comissió Europea i el Parlament Europeu.<ref name=laffeter/><ref name=libe/>