IEEE-488: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Estàndar > Estàndard |
m Correcció tipogràfica: etc. |
||
Línia 97:
== Aplicacions==
Al principi, els dissenyadors d'HP no van planejar l'IEEE-488 com un estàndard d’interfície de perifèrics per a ordinadors de propòsit general. A 1977 la família Commodore PET / CBM d'ordinadors educatius / domèstics / personals connectaven les seves unitats de disc, impressores, mòdems, etc., mitjançant el bus IEEE-488. Tots els equips de 8 bits posteriors de Commodore l'{{què}} VIC-20 l'Commodore 128, Utilitzen un bus serial IEEE-488 propietari (també anomenat bus serial Commodore) Per als seus perifèrics, amb connectors DIN-6 En lloc dels resistents connectors HP-IB o un connector de vora de targeta a la placa mare (per als ordinadors PET). En ell els dispositius connectats a l'ordinador parlaven (talking) I escoltava (listening) Les línies per realitzar les seves tasques. Els ordinadors d'HP també han usat aquest bus amb un protocol anomenat CS-80.
Hewlett-Packard i Tektronix també van usar el IEEE-488 com a interfície de perifèrics per connectar unitats de disc, Unitats de cinta, impressores, plotters etc. a les seves estacions de treball i als miniordinadors HP 3.000. Mentre que la velocitat del bus s’incrementava a 10 MB per a aquests usos, la manca d’un protocol de comandaments estàndard va limitar els desenvolupaments de tercers i la interoperabilitat, i posteriorment, estàndards oberts més ràpids com SCSI van acabar superant a IEEE-488 per a la connexió de perifèrics.
A més, algunes de les calculadores / ordinadors avançats d'HP a la dècada de 1980, com les sèries HP-41 i HP-71, Poden treballar amb diversos instruments mitjançant una interfície HP-IB opcional. La interfície pot connectar-se a la calculadora mitjançant un mòdul opcional HP-IL.
| |||