Lletada de calç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: etc.
Línia 43:
Durant aquesta maduració, duri el que duri, segueix sent [[càustic|càustica]] i qualsevol element orgànic que caigui a la "bassa" acabarà desapareixent '' devorat '' per la calç.
 
En l'antiguitat, quan es començava la construcció d'algun monument (catedrals, palaus, etc.), es preparaven les basses de calç, ja que era l'últim element que s'usava en grans quantitats i, ja que la construcció era molt lenta, en alguns casos durava més d'un segle, la calç anava madurant per quan fos necessària. Els antics ''calcinaires'' deien que la calç ideal era la que portava almenys trenta anys en repòs i la denominaven "noia" mentre que a la calç d'entre vint i trenta anys la denominaven "noi".
 
Fins fa poc més d'un segle, o segle i mig, depenent de la zona de la península, quan algú tenia un fill se li preparava ja una bassa de calç per quan aquest hagués d'emprendre la construcció de la seva casa.