Obre el menú principal

Canvis

m
Correcció tipogràfica: etc.
La recerca d'una sortida diplomàtica va fracassar i, finalment, Gran Bretanya, que comptava amb el suport del [[Consell de Seguretat de l'ONU]], dels Estats Units d'Amèrica (que li va donar suport logístic) i de la [[Comunitat Europea]],<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> va enviar les seves forces militars a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Sud]]. L'Argentina, per la seva banda, no va tenir el suport del bloc soviètic, i no va poder deixar de vigilar la frontera amb Xile, aliat de Gran Bretanya<ref>''Buenos Aires, otoño 1982'', pàgina 30.</ref> (durant la guerra, l'Argentina va tenir les seves millors tropes a la frontera amb Xile, i va desplaçar 10 000 soldats a les illes, molts d'ells sense preparació militar, a més a més de mal equipats i pitjor alimentats).<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> Les tropes argentines estaven conformades majoritàriament per [[civil]]s de menys de 20 anys que estaven fent el [[servei militar]] (''colimbas'')<ref>{{DRAE|Colimba}} Mot de l'argot local, és un [[acrònim]] que significa "[http://www.ellitoral.com/index.php/diarios/2009/04/25/nosotros/NOS-22.html corra-limpie-barra]".</ref> i militars professionals amb molta experiència en [[guerra bruta]] però cap en [[guerra convencional]].<ref>{{ref-web |url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/rosario/12-17966-2009-04-03.html|títol= Con la mirada de aquellos colimbas|consulta= |cognom= Pérez Castillo|nom= Edgardo|coautors= |llengua=castellà|data= abril de 2009|obra= Diari Página/12|editor=Editorial "La Página, S.A."}}</ref>
 
Durant la guerra, el govern va excitar el [[xovinisme]] [[nacionalista]] de la població<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> amb una campanya mediàtica<ref>{{ref-web |url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/24marzo/htmls/control/medios.html|títol= Medios de comunicación|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |llengua=castellà|obra= Portal ABC|editor=Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> destinada a alimentar el triomfalisme de la població i a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaven frases com ''ESTAMOS GANANDO'', ''¡SEGUIMOS GANANDO!'' o ''ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA'' ([[Revista Gente]]) o ''EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS'' ([[Diari Clarín]]) o ''BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA!'' ([[Crónica]]). Els [[canal de televisió|canals de televisió]], monopoli de l'[[Estat]], també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en diverses entrevistes televisives.<ref name="La sangre de Malvinas"/> El [[canal 7 de l'Argentina]] va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'[[informatiu]] ''[[60 minutos]]'' (a càrrec de [[Carlos Gómez Fuentes]]) com un programa especial, ''[[24 horas por Malvinas]]'',<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/diario/2001/10/24/c-00501.htm|títol=50 años de Canal 7: la historia en imágenes|consulta= |cognom= Iglesia|nom= Fernanda|coautors= |data= octubre de 2001|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> destinat a recaptar fons de tot tipus ([[joia|joies]], [[abric de pell|abrics de pell]], [[diner]]s, etc.) per l'anomenat ''[[Fondo Patriótico]]'' (Decret 753/82)<ref>{{ref-web |url= http://www.trabajo.gov.ar/unidades/discapacidad/files_nacional/decreto0753_82.doc|títol= Decret 753/82|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 15 d'abril de 1982|llengua=castellà|obra= Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann|editor=Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina)}}</ref> un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/04/03/z-950123.htm|títol= EQUIPO DE INVESTIGACION: EL ULTIMO SECRETO DE LA GUERRA - DOCUMENTOS INEDITOS A 23 AÑOS DEL DESEMBARCO. El oro de Malvinas: cómo se esfumó la mayor colecta de la historia argentina|consulta= |cognom= Calvo|nom= Pablo|coautors= |data= abril de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>
 
 
1.121.519

modificacions