|
La fragilització mental comprèn també la [[malaltia d'Alzheimer]]. Quan una persona gran comença a patir d'Alzheimer, la zona temporal on es projecta esdevé més centrada en el present, i esdevé principalment preocupada per la seva seguretat i la seva supervivència. Un cop es va dir, maldestrament, que "requeia en la infància." La part de veritat d'aquesta formulació és que més que mai des de la infància hi ha una necessitat d'afecte i confiança. Quan ja no pugui realitzar determinades activitats de la vida diària, no hi ha res més reconfortant que la presència dels éssers estimats, encara que la persona malalta no sembla reconèixer la seva família.
Les personnespersones atteintesque d'un débutpateixen d'Alzheimer s'habituentcomencen àa acostumar-se al leurseu environnemententorn, qu'ellesque appellentells "leuranomenen "[[maisoncasa]] seva" eti appréhendenttemen fortementfortament l'idéela deidea sd'en éloignerallunyar-se'n. LorsQuan d'unhi ha una déménagementmudança, la conservationpreservació desdels meublesmobles familiauxde lesla rassure<ref>Lesfamília maisonsels dedóna retraiteseguretat de<ref>Els hautgeriàtrics ded'alt gammenivell permettentpermeten àa la personnepersona âgéegran de gardermantenir un dedels sesseus meublesmobles familiauxfamiliars dansa sala seva chambrehabitació, cela quiqual acosa té un effetefecte psychologiquepsicològic excellentexcel·lent.</ref>, maisperò ellesestan sontdesorientades longtempsforça désorientéestemps. DansEn desels cascasos plusmés sérieuxgreus, cesaquestes personnespersones commencentcomencen àa confondre les chosescoses, parper exemple, ne saventno plussaben si elleshan ontvist vurecentment récemmentpersones deso personnesfotos ou des photos de celles-cid'ells. Un avantageavantatge de la situationsituació estés qu'ellesque sontells rassuréesse sisenten ellessegurs sontsi entouréesestan de photos ouenvoltats d'objetsimatges familierso objectes familiars. PourPer lesa cascasos plusmés gravesgreus, ilen existel'actualitat maintenanthi desha tapiscatifes quique fontllancen appelun àsenyal ld'aideajut aussitôttan queaviat com la personnepersona âgéegran débarquees delleva sondel lit,llit ouo se lèves'aixeca de sala chaiseseva cadira, évitanti s'evita ainsiaixí la [[ContentionContenció (médecinemedicina)|contentioncontenció]].
Cal ajudar els malalts en alguns hàbits, com per exemple a l'hora de les menges, amb un acompanyament per part d'un assistent o una crida a l'ajut mitjançant un rellotge.
Les malades doivent être aidés pour certaines habitudes, comme pour la prise de repas, avec un accompagnement par une personne préposée ou un rappel à l'aide d'une horloge.
A mesura que la malaltia avança, la consciència de la utilitat de les coses es perd gradualment (retirada de les pròtesis, no portar roba, per exemple). El pacient pot rebutjar l'ajut d'un assistent perquè no entén el significat de la seva acció.
À mesure que la maladie prend de l'ampleur, la conscience de l'utilité des choses est progressivement perdue (retrait des prothèses, non port des vêtements par exemple). Les assistants de vie peuvent alors être rejetés par le malade qui ne comprend plus le sens de leur action.
== Notes i referències ==
|
