Sonet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ampliament > àmpliament
m Robot posa sintaxi correcta al tag br
Línia 13:
== El sonet en llengua catalana ==
L'estrofa apareix per primera vegada escrita per [[Pere Torroella]] (1436-1486) i es difon àmpliament al llarg del [[segle XVI]]. El seu màxim exponent és [[Pere Serafí]], autor de seixanta sonets publicats entre 1560 i 1565. Entre els segles XVII al XIX va ser utilitzat habitualment, però els poetes [[Literatura romàntica|romàntics]] el van anar abandonant. Els autors [[parnassians]] i [[simbolistes]] el van recuperar i amb més o menys fortuna no l'han deixat de cultivar fins als nostres dies. Entre els contemporanis, destaquen com sonetistes [[Jeroni Zanné]], [[Josep Maria Solé]], [[J.V. Foix]] o [[Joan Brossa]]. [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] va ser el ressuscitador del sonet en català, caigut en desgràcia durant el [[Renaixement]] poètic en aquesta llengua. Carner va utilitzar el sonet amb una perfecció lingüística inigualable i una exigència formal plena de referències cultes. <br>
</br/>Un bon exemple de sonet a la [[Mètrica Catalana]], per la seva perfecció formal és el poema ''Vora la mar és nada'', de Josep Carner (inclòs en el llibre ''La paraula en el vent'', de 1914): <br>
 
 
Vora la mar és nada l'estimada<br>
</br/>i és olorosa de ruixim marí;<br>
</br/>té els canvis de la mar en la mirada<br>
</br/>i lliure es gronxa per un blau camí.<br>
</br/><br>
</br/>Compta les veles a la matinada,<br>
</br/>veu a la tarda el cuejant botí,<br>
</br/>d'un so de mar és a la nit bressada;<br>
</br/>i el meu plany no li vaga de sentir.<br>
</br/><br>
</br/>Amor, ensenya'm una veu novella<br>
</br/>de prou virtut: no pas la cantarella<br>
</br/>de l'aigua al vent o damnejant esculls:<br>
</br/><br>
</br/>que al bon recer de l'oblidada quilla<br>
</br/>em valgui el so difós de la conquilla<br>
</br/>quan serem sols i aclucarem els ulls.<br>
 
{{Projectes germans|Viquitexts=Categoria:Sonets}}