Revisió del 23:29, 12 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.665 edits m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica ← Edició anterior		Revisió del 22:15, 6 jul 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.665 edits m Corregit: amb que regir > amb què regir Edició següent →
Línia 2: Els '''furs''' són [[llei social\|lleis]] creades per a constituir com a [[Nació]], [[Principat]] o [[monarquia\|Regne]] un territori conquerit. Cal destacar dins la [[península Ibèrica]] els respectius furs dels territoris de la [[Furs d'Aragó\|Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Navarra]]. Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb ~~que~~què regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no únicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte [[Ferran González]] de [[Castrojeriz]] durant la dècada del [[940]]. Els furs serien el sistema més utilitzat per repoblar [[Regne de Navarra\|Navarra]] i més tard [[Regne d'Aragó\|Aragó]]. Del [[segle XIII]] endavant no es van concedir més furs atès que la pressió demogràfica havia desaparegut i van ser ideats altres mitjans per colonitzar les terres conquerides. Els furs, que passaren de ser lleis locals a territorials, van perdurar fins al [[segle XVIII]] als regnes d'Aragó, [[Regne de València\|València]] i a [[Catalunya]], i fins al [[segle XIX]] al [[Regne de Navarra]] i les regions feudals de Castella. L'abolició dels furs a Navarra seria una de les causes de les [[Guerres carlines]]. A Castella, les disputes quant al sistema van ser importants durant la guerra contra Carles I.

Furs: diferència entre les revisions