Lliure comerç: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 19:
Des de l'[[edat antiga]], diverses civilitzacions pròsperes han promogut el [[comerç]], sovint per força amb la creació de vasts imperis. Els estudis dels beneficis del comerç es van desenvolupar a [[Europa]] els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'[[Anglaterra]]. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del [[mercantilisme]] durant el [[segle XVI]] a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes que van oposar-se al mercantilisme i que van promoure el lliure comerç van ser [[David Ricardo]] i [[Adam Smith]], i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues.
 
Al [[segle XX]] hi va haver intents de crear economies tancades, com durant la primera dècada de la [[dictadura franquista]], sota la direcció de l'[[Instituto Nacional de Autarquía]] (1941-1963),<ref>Antonio Gómez Mendoza (red.), ''De mitos y milagros. El Instituto Nacional de Autarquía (1941-1963), {{es}}'' Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, 213 pàgines, ISBN 978-84-8338-225-7</ref>, la [[Xina]] maoista o a [[Albània]], però el resultat sempre va ser desastrós. Sobretot en temps de crisis, els crits per mesures proteccionistes esdevenen més forts.
 
== Referències ==