Ezequiel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: on s'hi diu > on es diu
m Corregit: per el poble amb que vivia > per al poble amb què vivia
Línia 32:
La seva història no es coneix sinó pels seus escrits profètics. Segons aquests fou elegit per Déu pel ministeri profètic i tingué la seva visió inaugural en l'any trigèsim de la seva edat i el quart de la transmigració de [[Babilònia]] (Ezequiel, I, 1). D'on es dedueix que Ezequiel degué de néixer vers l'any 622 a. C., en els principis de la reforma de [[Josies]], i que tenia uns 25 anys quan el 597, [[Nabucodonosor II|Nabucodonosor]] vingué per segon cop a [[Jerusalem]] i prengué la ciutat emportant-se captius al rei [[Joaquim]] o [[Jeconíes]], a la seva mare, als prínceps i senyors, als eunucs i servidors de palau i, en fi, a la flor de la noblesa i de l'exèrcit, i no deixà només que els pobres del poble (4, Reg. XXIV, 10-16). Un dels captius fou Ezequiel, jove en aquell temps d'uns 25 anys, que fou amb els altres portat a Babilònia, a [[Tell-Abid]] (que la [[Vulgata]] tradueix ''Acervus novarum frugum''), i que devia d'estar situada prop de [[Nippur]], junt al riu [[Chobar]], anomenat en assiri [[Naru Kabarse]], llarg canal navegable, que passava prop de Nippur, el qual nom encara es llegeix en alguns contractes relatius a aquella ciutat babilònica.
 
Se sap a més, d'Ezequiel que era fill d'en [[Buzi]], sacerdot, i sacerdot ell mateix (Ez, I, 1-3), i que va estar casat i la pèrdua de la seva esposa fou per a ell i per elal poble amb quequè vivia un símbol o senyal de la destrucció de la ciutat i del temple (Ez, XXIV, 16-18). Això és el que de la vida d'Ezequiel ens diu el text sagrat; altres autors per cert no gaire dignes de crèdit com el Pseudo-Epifani Devitis prophet,9 (P.G., 43, 401), conten d'ell alguns miracles.
 
Quelcom més creïble és la tradició que sembla indicar ja [[Sant Atanasi d'Alexandria|San Atanasi]],<ref>(Or. De incarn. Verbi. 37, P.G., 25, 160)</ref> i expressa el Pseudo-Crisòstom,<ref>(Op. Imperf. in Matth. hom., 46, P.G., 56, 895)</ref> i que rebuda per altres antics escriptors restà consignada en el martirologi romà el 10 d'abril, on es diu que el profeta, perquè reprengué a un jutge del poble d'Israel per llur idolatria, fou mort a Babilònia i sepultat en el sepulcre de [[Em]] i [[Arfaxad]], progenitors d'[[Abraham]].