Menorà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: amb que estan > amb què estan
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 3:
[[fitxer: Menorá en Jaén.jpg|right|thumb|200px|Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita.]]
[[Fitxer:Menorá en la sinagoga del Call de Barcelona.jpg|right|thumb|200px|Menorà a la [[sinagoga Shlomo Ben Adret]] del [[call de Barcelona]].]]
La '''Menorà''' (en [[hebreu]]: מנורה) és un [[canelobre]] o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del [[judaisme]] i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va veure Moisès al [[Mont Sinaí]] (llibre delde l'[[Èxode]], 25).
 
Segons la Bíblia, el va manar construir [[Jahvè]], ensems amb l'[[Arca de l'Aliança]]. Totes dues eren dipositades al '''[[sancta sanctorum]]''' del [[temple de Jerusalem]]. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure [[Moisès]] al [[Mont Sinaí|Sinaí]].
Línia 20:
 
== Ús antic ==
Una menorà (o Menor o menorah) procedent d'una peça d'or era utilitzada en el [[Tabernacle]], el santuari portàtil usat pels jueus (Ex 25,31-40; 37,17-24) i més endavant en lael sevaseu successor, el [[Temple de Jerusalem]]. Llums encesos amb [[oli d'oliva]] eren col·locades al final de cada braç. Des de la destrucció del Temple, la menorà de set braços no ha tingut un rol formal en els serveis jueus.
Per recordar la santedat del Temple, algunes autoritats van oblidar la fabricació de la menorà tal com la que allí s'usava.
 
Línia 34:
La menorà de nou braços és un símbol estretament associat amb la festa jueva de la [[Hanukkà]].
 
Després de la recuperació del [[Temple de Jerusalem]], només hi havia oli per alimentar la flama eterna durant un dia. Miraculosament, l'oli va cremar durant vuit dies, el que va ser suficient per obtenir més.
 
Els quatre braços a cada costat hi són per representar els vuit dies de celebració del miracle de l'oli, mentre que el del mig, anomenat ''xamaix'', s'usa per encendre els altres.
Línia 44:
Una planta que creix a Israel anomenada '' Morià'' ([[Salvia Palaestina]]) típicament té set branques i s'assembla a una menorà, portant a la teoria que va servir d'inspiració al seu disseny.
Segons alguns escrits, [[Maimònides]] sosté que la menorà al temple tenia braços rectes, no corbats com sol pintar.<ref>
[http://Www.aishdas.org/avodah/vol12/v12n065.shtml #12 La forma de la Menorà del Temple] (Avodah Llista de correu. Volume 12: Number 065. Divendres, December 26 2003) ('' Nota: Es tracta d'una llista de correu '') </ref> Les representacions jueves de la menorà que daten de l'època en què el temple estava construït, juntament amb el dibuix ala l'[[Arc de Titus]] mostrant als Romans prendre la menorà per portar-la a Roma després de la destrucció del temple contradiuen aquesta afirmació. Igualment es troba la resposta a això ([[Likkutei Sichos]] vol. 21) on s'explica que el l'[[arc de Titus]], va ser il·lustrat per un gentil sense conèixer exactament la forma, i per això mateix es troben altres diferències . 1) Té la forma d'un drac tallat, quan segons la llei jueva és idolatria, i per tant no era possible trobar aquesta figura al temple sagrat a Jerusalem. 2) La base de la menorà no té les 3 potes que estan clarament escrites en la [[ra]], que havia de tenir la menorà.
 
 
Una segona teoria de l'origen del disseny de la menorà es basa en el que es coneix com l'antiga cosmologia hebrea. Segons aquesta teoria, els set braços representen els set cossos celestials coneguts en aquell temps, el Sol, la Lluna, així com Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
L'historiador jueu [[Josep]] al·ludeix a això en el tercer llibre delsde seusles seves '' [[Antiguitats dels jueus]] ''. En ell, ell identifica el que interpreta com influències paganes egípcies i gregues en el disseny del [[Tabernacle]] i els seus continguts.
Ell escriu:
<blockquote> «(...) si algun actua sense prejudici, i amb judici, mireu aquestes coses, trobarà que van ser fets a imatge i semblança de l'Univers (...) i cap a dos llums al canelobre, elles representen el curs dels planetes, dels quals ve el seu nombre (...). »</blockquote>
Línia 56:
 
== Destinació ==
El destí de la menorà usada en el segon temple és incert. Una representació d'ell es preserva ala l'[[Arc de Titus]], que encara avui s'exposa a Roma. Es diu que va romandre a Roma fins que va patir el saqueig dels [[vàndals]] a [[455]] d. de C. L'exèrcit [[Imperi Bizantí|Bizantí]], sota les ordres del general [[Belisario]] la va recuperar en [[533]] i la va portar a [[Constantinoble]]. Després, cap esment apareix en cap font bizantina. Existeix l'especulació que va ser portada de tornada a [[Jerusalem]].
 
== Ús Modern ==
Actualment la paraula menorá també significa el canelobre usat en la festa de [[Hanukkà]]. La festa de Hanukkà és la commemoració de la victòria dels hebreus en la guerra contra els grecs. Aquesta classe de menorá té nou braços en comptes de set, i es pot encendre amb veles o llums d'oli. Algunes persones diuen que aquest ús del nom Menor és incorrecte a causa de la diferència entre les menorás antigues i modernes. També s'utilitza la paraula '' [[hanukkiyyà]] '' per al canelobre de [[Hanukkà]].
 
La variació del ritu de la missa catòlica del [[Camí Neocatecumenal]], aprovada per la Santa Seu, també usa ununa menorà en les seves celebracions eucarístiques.
 
== Dissenys ==
Hi ha varietat de dissenys, des del més tradicional, fins al més estilitzat, també els materials amb què estan fets poden variar. Per exemple, els braços no necessàriament mantindran un radi de curvatura constant entre tots els canelobres, ja que també hi ha menoras amb braços rectes, també el material no necessàriament serà de metall, doncs hi ha menoras de vidre, tot això amb el compliment de les delimitacions al respecte.
Potser els dissenys i materials variïn, però es manté que haginhi hagi tres llocs per les llums a cada costat i al mig, lloc per a una llum central (coneguda com el missatger).
La mida també és un factor variable.