Ctesifó rep una educació estricta del seu pare Dèmea, mentre que Èsquinus, l'altre fill, és tractat amb molta tolerància pel seu oncle MicióMicció. Èsquinus ha seduït la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre que Ctesifó està enamorat d'una citarista. Per complaure al seu germà, Èsquinus rescata violentament la citarista del seu propietari. Això proporciona a Sòstrata la prova de la deslleialtat del seu futur gendre, mentre que Dèmea s'adona dels amargs fruits dels liberals mètodes educatius del seu germà. Ara, però, s'assabenta que realment el seu propi fill Ctesifó és l'amant de la citarista. Llavors canvia la tàctica completament i passa a ser generós amb tothom, a costa de MicióMicció. Èsquinus pot casar-se amb Pàmfila, Ctesifó pot mantenir la seva arpista i MicióMicció pot casar-se amb la vella Sòstrata. Al final, els fills accepten fins i tot el seu estricte pare. Aquesta és una obra de problemes i revelacions sense intriga o reconeixement.
== Personatges ==
Línia 11:
· Èsquinus: germà de Ctesifó, és equiparable al personatge de l'esclau d'altres obres de teatre llatines en el sentit que és propens a provocar embolics i enredar els personatges.
· Dèmea: Pare de Ctesifó i Èsquinus, s'oposa al liberalisme del seu germà MicióMicció, i està caracteritzat per la seva rigidesa.
· MicióMicció: germà de Dèmea, educador d'Èsquinus. La combinació d'aquest personatge amb el seu germà Dèmea ens mostra el vell precepte de la filosofia grega que predica la moderació i el punt intermedi, aquest cas entre la rigidesa i la disbauxa.
· Sòstrata: la mare de Pàmfila, prototip de la ''matrona'' romana.
