Servei d'Arqueologia de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 68:
L'any 1960 es crea el Servei d’Arqueologia, com una secció del [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d’Història]], fins que l’any 1981 canvia el nom a Servei d’Activitats arqueològiques, encara dins del marc del museu però com un ens autònom.
 
En aquest marc cronològic es fan diverses intervencions, destacant, però, la intervenció que es fa, a finals dels anys 60, principis del 70 del segle XX, a la plaça Sant Miquel. L’actuació es va fer en col·laboració de l’Istituto Internazionale di Studi Liguri, sota la supervisió de Nino Lamboglia, sota la direcció de la professora Francesca Pallarès. Va ser la primera intervenció que es va fer a la península Ibèrica, amb la nova metodologia d’excavació coneguda com a “mètode Lamboglia”, i que va canviar força els resultats de les intervencions arqueològiques, incidint especialment en l’estratigrafia i la relació entre estrats i estructures, per tal d’establir una cronoestratigrafiacronostratigrafia de les restes documentades. A banda d’excavació, aquest projecte va esdevenir una escola per diversos arqueòlegs, que després han treballat pel patrimoni de Barcelona.
 
L’any 1985, el servei és reconegut a l’organigrama municipal, es transforma com l’òrgan de gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat, tant pel que fa a la prevenció com per la recerca. Ens trobem en el moment que comença l’esclat de l’arqueologia urbana, molt relacionat amb la gran renovació de la ciutat que planteja el nou ajuntament democràtic.