Edmund Allenby: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: queia el 1 d > queia l'1 d
m Correcció: Sud-àfrica
Línia 51:
 
== Guerra Bòer ==
Al esclatar la [[Segona Guerra Bòer]], Allenby va retornar al seu regiment i els soldats foren embarcats a Queenstown abans de desembarcar a [[Ciutat del Cap]], [[Sud-Àfricaàfrica]] l'11 de desembre 1899, durant la '[[Setmana Negra]]' en què l'exèrcit britànic patia derrotes a les batalles de [[Colenso]], [[Magersfontein]] i [[Stormberg]]. Allenby fou nomenat segon en comandaments dels "Inniskillings" i enviat a Naauwpoort Junction per unir-se a la divisió de cavalleria del major general [[John French]] (després 1r Earl d'Ypres). Defensant la frontera del nord del Cap, la divisió de French emprava la tàctica de fustigar i amenaçar els flancs i el darrere del Bòers mentre no comprometia la seva força en operacions a gran escala. Durant aquest temps Allenby va guanyar reputació per ser un comandant atrevit, a qui es va donar el comandament d'un esquadró de cavalleria, un paper que esqueia a Allenby més que el de segon al capdavant del regiment. En una demostració prop de [[Colesberg]] el 14 de gener de 1900, Allenby manava dos esquadrons, dues companyies d'infanteria muntada i una secció d'[[artilleria]] amb les que va penetrar les línies bòeres, bombardejant un pont i evitant un intent de l'enemic de tallar el pas de la seva força. No havent patit cap víctima, el contingent d'Allenby retornà havent fet uns quants presoners. El febrer de 1900, la [[Divisió militar|Divisió]] de cavalleria executava una maniobra embolicadora pel flanc al riu [[Modder]], en la qual l'esquadró d'Allenby va participar. Això va conduir a l'alliberament de Kimberley que havia estat assetjat pel bòers des del principi de la guerra. A Kimberley Allenby va continuar la seva amistat amb [[Cecil Rhodes]], que el va convidar a dinar i va enviar alguns subministraments al seu esquadró. Més tard en el mateix mes, l'esquadró d'Allenby va participar en l'encerclament i captura de la força de [[Piet Cronje]] a l'est de Kimberley a [[Paardeberg]]. El març de 1900, l'[[esquadró]] d'Allenby va fer la càrrega final a [[Bloemfontein]] i va aconseguir agafar un cert nombre de "kopjes" al sud de la ciutat. Un mes més tard, el comandant dels [[Inniskillings]] va tornar ferit a casa i Allenby va agafar el comandament provisional del regiment, durant el qual principalment va fer missions de comboi. [[Johannesburg]] fou ocupada el 31 de maig, i el juny, durant l'avanç cap a [[Pretòria]], Allenby va enfrontar a una partida de bòers a Kalkheuvel Pass després que la divisió de cavalleria va caure en una emboscada. Després de la captura de Pretòria, i durant l'abanç del [[Mariscal de camp]] Frederick Roberts, primer Earl Roberts, cap a l'est, els Inniskillings foren actius al voltant de la ciutat de [[Middelburg]] la qual van conservar durant més de tres setmanes contra un enemic actiu. Posteriorment, Allenby portava als Inniskillings a l'avanç a [[Barberton]] i enfrontava als bòers al Llac Chrissie, durant el qual la divisió de cavalleria fou contínuament atacada pel bòers del [[República del Transvaal|Transvaal Oriental]]. La divisió de cavalleria es va dividir en diverses petites columnes, i Allenby rebia el comandament d'una d'aquests el gener de 1901.
 
El període de direcció de la columna va durar vuit mesos i va actuar a través del [[Transvaal]], l'[[Estat Lliure d'Orange]], [[Colònia de Natal]] i la [[Colònia del Cap]] - una superfície igual a la d'[[Alemanya]], [[França]] i els [[Països Baixos|Països baixos]] junts. La tàctica de fusellers mòbils (''riflemen'') donava bon resultat per la manca de ferrocarrils, carreteres asfaltades i la vastitud de l'àrea d'operacions. En el fons, la columna d'Allenby mai no va patir un revés o va perdre un comboi durant aquest període de la guerra - un destí que si van patir la majoria dels comandants de columna com a mínim una vegada fins al final de la guerra. Allenby fou atrevit i vigorós en la recerca de l'enemic, sens dubte ajudat pel seu bon estat físic. La columna sota el seu comandament va variar, encara que normalment constava de dos regiments, una bateria d'artilleria de cavall, un canó de gran abast i la meitat d'un batalló d'infanteria. Aquesta força estava normalment ocupada en tasques fatigoses que suposaven marxar durament, treballs de vigilància al vespre i poca perspectiva de veure l'enemic. A primers de 1901, la columna operava al costat d'altres sota la direcció de French al [[República del Transvaal|Transvaal]] Oriental en operacions contra [[Louis Botha]]. A la primavera, la columna operava prop de la frontera de [[Swazilàndia]], en què la forta pluja feia que el moviment per homes i cavalls fos ben difícil, provant la voluntat dels homes i dels seus comandants. Durant les setmanes prèvies a l'estiu, la columna va avançar cap al nord per operar prop de Middelburg i llavors va estar molts mesos operant al Transvaal occidental al voltant de les muntanyes de [[Magaliesburg]]. Les seves cartes a casa, a la seva muller, començaven a incloure crítiques notables d'oficials superiors i generals amb "menys cervell o llom que una nina de segó". La columna d'Allenby va rebre la promesa d'un descans però aviat es trobava dins Natal i llavors abans d'octubre, operant al voltant de [[Zululàndia]]. Allenby va demanar a [[Horatio Herbert Kitchener|Lord Kitchener]], comandant britànic a Sud-àfrica, descans per la seva columna extenuada, i se li va prometre una quinzena. Tanmateix, la columna d'Allenby fou cridada per ajudar a una altra columna de l'Exèrcit Britànic que havia patit un considerable derrota a Bakenlaagte, i va passar la resta de 1901 a Transvaal oriental.