Viquipèdia

Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Es desfà la revisió 12407989 de 2.136.134.211 (Discussió)
Milloro el text eliminant-ne algunes dades incorrectes
Línia 25:
|patronatge=
}}
'''Guido d'Arezzo''' o, '''Guido Aretinus''' o, '''Guido da Arezzo''' o '''Guido Monaco''' ([[991]]/[[992]] – posteriordesprés ade [[1033]]) fou un [[teoria de la música|teòric]] de la [[música medieval]]. Se'l reconeixconsidera com alel creador de la [[notació musical]] moderna que reemplaçà el [[neuma|sistema de notació neumàticpneumàtic]]. El seu text ''Micrologus'' esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de [[Boeci]]. És venerat com a [[beat]] per l'[[Església catòlica]].
 
==Biografia==
Guido d'Arezzo fouera un [[monjo]] [[benedictí]] de la ciutat [[Itàlia|italiana]] d'[[Arezzo]]. EstudisSegons recentsestudis datenrecents, el seu ''Micrologus'' data del [[1025]] o delel [[1026]]. Com que Guido escriureconeix en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que la seva data de naixementGuido ésnasqué pels voltants del [[991]] o del [[992]]. Els seus primers anys d'estudi els passà en un monestir de [[Pomposa]], a la costa [[mar Adriàtic|adriàtica]] prop de [[Ferrara]]. Mentre fou allà, va copsar la dificultat que els [[cantant]]s tenien per recordar els [[cant gregorià|cants gregorians]]. D'aquíPer veaquest quemotiu inventà un mètode per a ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que ràpidament esdevingué famós arreu del nord d'Itàlia. Tanmateix, l'hostilitat dedela la resta dealtres monjos de l'[[abadia]] el va forçar a marxaranar-se'n cap a Arezzo, una ciutat sense abadia però que tenia un grup nombrós de cantants ambque faltapodrien d'aprenentatgeaprofitar el seu mètode.
 
Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el [[tetragrama]] (precursor immediat del [[pentagrama]]) i la notació musical basada en l'escala[[hexacord]] delde "l''do-re-mi''" ([[escala diatònica]]), amb 6 notes en lacada qual[[octava el(música)|octava]], noma deles cadaquals notava provéanomenar deut, re, mi, fa, sol i la. Els noms d'aquestes notes és la primera [[síl·laba]] de cada [[hemistiqui]] dels settres versosprimers [[vers]]os de l'[[himne]] ''[[Ut queant laxis]]'', (alque principi[[Pau ''do''el s'anomenavaDiaca]] ''ut'').dedicà a sant [[Joan Baptista]]:
: '''''UtUT''' queant laxis '''''RE'''sonare fibris
: '''''ReMI'''sonarera fibrisgestorum '''''FA'''muli tuorum,
: '''''MiSOL'''rave gestorumpolluti '''''LA'''bii reatum,
: sancte Ioannes.
: '''''Fa'''muli tuorum,
: '''''Sol'''ve polluti
: '''''La'''bii reatum,
: '''''S'''ancte '''I'''oannes.
 
(Perquè els teus serfs puguin exaltar amb veu forta les meravelles dels teus miracles, perdona els mancaments dels llavis impurs, Sant Joan).
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball anterior de Pomposa, però l'antifonari que escrigué allà s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url=http://books.google.es/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest cridà l'atenció del [[Papa Joan XIX]], que invità Guido a Roma. Probablement hi anà el [[1028]] però aviat hagué de tornar cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquí ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030. ▼
 
A finals del segle XVII la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (''senyor''); avui dia ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, movent-se d'una [[escala relativa]] (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una [[escala absoluta]].▼
 
▲Probablement aquest mètode està basat en el seu treball anterior de Pomposa, però l'antifonari que escriguéhi allàescrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url=http://books.google.es/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest text cridà l'atenció del [[Papapapa Joan XIX]], que invità Guido a venir a [[Roma]]. Probablement hi anà el [[1028]], peròtot i que aviat hagué de tornar-se'n cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquíaquest fet ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.
[[Sigebrtus Gemblacensis]] (c. 1105) va descriure com Guido utilitzava les articulacions de la mà per ajudar en l'aprenentatge del seu [[hexacord]].▼
 
▲En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, movent-seen passar d'una [[escala relativa]] (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una [[escala absoluta]].
 
▲[[Sigebrtus Gemblacensis]] (c. 1105) va descriure com Guido utilitzava les articulacions de la mà per ajudar ena l'aprenentatge del seu [[hexacord]].
 
<gallery>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Guido_d%27Arezzo»