Revisió del 02:41, 13 jul 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: composada > composta ← Edició anterior		Revisió del 08:03, 13 jul 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals Edició següent →
Línia 1: La '''Reial Acadèmia de Doctors''', amb seu a [[Barcelona]], esés una Corporació de Dret Públic amb la finalitat principal de la investigació en el camp del saber i fomentar la seva promoció en l'àmbit de la llengua catalana.<ref name="gec">{{GEC\|0519169}}</ref> La Reial Acadèmia esés composta per 100 [[acadèmic]]s distribuïts en cinc seccions: Ciències de la Salut, Ciències Socials, Ciències Humanes, Ciències Experimentals i Ciències Tecnològiques. És regida per una Junta de Govern, encapçalada pel Degà-President. Tots els càrrecs de la Junta tenen una durada de sis anys, reelegibles una sola vegada i renovables per meitat cada tres. La presidència d'honor és detinguda pel [[rei d'Espanya]].<ref name="gec"/><ref>{{ref-web\|url=http://www.reialacademiadoctors.cat/organitzacio/organigrama\|consulta=11 juliol 2014\|títol=Organigrama\|editor=Reial Acadèmia de Doctors}}</ref> ==Història== La Reial Acadèmia de Doctors té com a precedent l'Agrupació de Doctors matriculats de Catalunya (''Agrupación de Doctores matriculados de Cataluña''), iniciativa dels Drs. Subieta i Saínz de Figuerola (1914), el qual després del Congrés de Doctors celebrat a Barcelona el 1915 es constituí definitivament al maig de 1919.<ref name="gec"/><ref name="hist">{{ref-web\|url=http://www.reialacademiadoctors.cat/presentacio/historia\|consulta=11 juliol 2014\|títol=Història\|editor=Reial Acadèmia de Doctors}}</ref> En fou el primer Degà-President el Dr. [[Àlvar Esquerdo i Esquerdo\|Àlvar Esquerdo]].<ref>{{GEC\|0025049\|Àlvar Esquerdo i Esquerdo}}</ref> El 1920 prengué la el nom de Col·legi de Doctors matriculats de Catalunya (''Colegio de Doctores matriculados de Cataluña''), i el 1924, sota la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou rebatejada com a Col·legi de Doctors matriculats del Districte Universitari de Barcelona(''Colegio de Doctores matriculados del Distrito Universitario de Barcelona'').<ref name="gec"/><ref name="hist"/> La intensa activitat cultural disminuí fortament durant la Segona República i pràcticament va desaparèixer amb la Guerra Civil.<ref name="gec"/><ref name="hist"/> Ressorgí l’any 1943, sota la presidència del Dr. Guillem Benavent, el qual exercí aquesta funció fins a la seva mort l'any 1963.<ref name="hist"/> Mort el Dr. Guillem Benavent, la presidència recau en els doctors Jordi Xifra Heras (fins a l'any 1977), Lluís Dolcet (del 1977 fins a 1988), Josep Casajuana (1988 - 2012) i Alfredo Rocafort Nicolau, actual Degà-President.<ref name="hist"/> L'any 1989 fou sotmesa a una refundació: el 13 de març, l'acadèmia és reconeguda entitat de Dret Públic com "Acadèmia de Doctors" i el 2 d’octubre, el Rei Joan Carles I, li concedí el títol de Reial, essent des d'aleshores Reial Acadèmia de Doctors.<ref name="gec"/><ref name="hist"/>

Reial Acadèmia Europea de Doctors: diferència entre les revisions