Samuel Morse: diferència entre les revisions

 

El [[1838]] havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "[[Codi Morse]]". Va intentar implantar línies telefòniques primer als [[Estats Units]] i després a [[Europa]], però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el [[Congrés dels Estats Units|Congrés del seu país]] es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre [[Baltimore]] i [[Boston]]. El 24 de maig de [[1844]], Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Quin ens ha forjat Déu" "''[[:Fitxer: The First Telegraph.jpg|What hath God wrought]]''" (una cita [[Bíblia|bíblica]], [[Llibre dels Nombres|Nombres]] 23:23) des de la [[Cort Suprema dels Estats Units]] a [[Washington D.C.|Washington]] al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar del notabilitat del seu treball, Morse hagué d'enfrontar-se a l'oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l'invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, pel que Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts en 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el ''Vassar College'' i la Universitat Yale a més d'associacions missioneres i de caritat.

{{ORDENA:Morse, Samuel}}

{{Commonscat}}