Venus (mitologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} i {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Venus (dea)
m Correcció tipogràfica: apòstrofs
Línia 12:
==Nom i atributs==
Venus implica qualitats relacionades amb la sexualitat, l'amor, la bellesa,l'encant, l'atractiu i la seducció femenines. La paraula ''venus'' escrita amb minúscula significava en llatí "amor sexual, desig sexual".<ref>Charlton T. Lewis, Charles Short:''"A Latin Dictionary"'', 1879, "Venus", [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DVenus1]. En aquest article els autors proposen la relació amb la paraula ''venerar''(expressar admiració, honorar) i amb la paraula ''venia'' (gràcia, favor), les quals podrien provenir d'una arrel indoeuropea comuna *wenes-, comparable al terme [[sànscrit]] vanas- que vol dir "desig sexual, plaer sexual", [http://www.etymonline.com/index.php?term=Venus Diccionari Etymoline]. Això mateix ho proposen altres autors com ara: William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011 (first ed. 1882) que connecta els termes ''venerable'', ''veneri'', ''venial''. En aquest llibre la deessa vèdica Ushas està relacionada a la deessa romana '''Venus'''. "The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition. 2000.".</ref>Eden<ref>{{Harvnb|Eden, P.T|pp=458}}</ref> proposa una possible relació amb la planta coneguda com Venus d'Eryx ([[Eruca sativa]]), considerada afrodisíaca pels romans, a partir de la llegenda que diu que la deessa va abandonar el paradís per estar-se a Erix(Sicília) per poder menjar unes carabasses que creixien allí.
El seu culte, basat en l'ús de filtres amorosos màgics, entra en contrast amb el culte d'altres déus de caràcter més seriós, basats en sacrificis oficials.<ref>R. Schilling:''"La religion romaine de Venus depuis les origines jusqu'au temps d' Auguste"'', Paris, 1954, pàgs. 13–64</ref><ref>R. Schilling:''"La relation Venus venia"'', Latomus, 21, 1962, pàgs. 3–7</ref> Aquesta ambivalència també es dóna en la paraula llatina ''venenum'' (verí) que tot i que es creu que té el mateix origen etimològic, té un significat aparentment contrari al d{{' }}''amor'' amb el què generalment es relaciona la deessa. Potser a partir de la idea que per aconseguir l'amor tot s'hi val, fins i tot l'ús de verins.<ref>William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011</ref>No obstant Venus està considerada com una deessa benigna, encara que se li atribueixen altres funcions: pot atorgar una victòria militar, aconseguir bona fortuna, prosperitat i èxit sexual. En uns contexts és la deessa protectora de les prostitutes, en d'altres pot canviar el cor dels mortals fent que passin del vici sexual cap al camí de la virtut.<ref> Staples, Ariadne:''"From Good Goddess to vestal virgins: sex and category in Roman religion"'', ed.Routledge, 1998, pp. 12, 15-16, 24 - 26, 149 - 150. El llibre cita a [[Marc Terenci Varró|Varró]], segons el qual Venus pot identificar-se amb l'aigua com a principi femení. Per a generar vida. l'aigua de la placenta requereix la calor del foc masculí. Per a mantenir la vida, l'aigua i el foc cal que estiguin en harmonia, l'excés d'un d'ells o el mutu antagonisme són improductius o destructius.</ref>
 
S'han trobat imatges de Venus en pintures murals a les cases, en mosaics i en petits santuaris domèstics(lararia). [[Petroni]], en la seva obra [[Satiricó]], situa una figureta de Venus entre els [[Lares]] (déus domèstics) del llibert Trimalchio.<ref>Kaufmann-Heinimann, en Rüpke (ed), 197–8</ref>Les núvies oferien a Venus un regal abans del seu casament, però es desconeix en què consistia aquesta ofrena. Algunes fonts d'estudi diuen que les noies oferien les seves joguines infantils a la deessa, però no està clar en quin moment es feia aquesta ofrena, mentre que altres fonts afirmen que l'ofrena no era feta a Venus sinó als Lares.<ref> Hersch, Karen K., The Roman Wedding: Ritual and Meaning in Antiquity, Cambridge University Press, 2010, pp. 66 - 67.</ref> En els jocs de daus, un entreteniment molt popular entre els romans de totes les classes socials, el qui tenia més sort era conegut amb el sobrenom de "Venus".