Calmúquia: diferència entre les revisions

El Primer Congrés de Calmucs Soviètics a Chilgir de juliol del [[1920]] demanà la constitució d'un territori autònom al marge dret del [[Volga]]. Així, el 4 de novembre del 1920 es creà un [[Oblast Autònom Calmuc]] dins la [[RFSS Russa]], amb 98.941 km² i 141.000 habitants, dividit en 8 ''ulusy'' (un 75 % dels habitants eren calmucs). Endemés, el 6 de maig del 1927 el centre administratiu passà d'Astrakhan a la capital, la nova ciutat d'[[Elista|Ëlst]], fundada enmig del desert el 1928 on es reassentaren diversos grups de calmucs escampats per l'[[URSS]] entre el 1922 i el 1925. Tanmateix, els calmucs no foren admesos a l'[[Exèrcit Roig]] fins al 1927, ja que en malfiaven.

 

 

Quan esclatà la [[Segona Guerra Mundial]], segons M. L. Kitxikov (1972), els soviètics hi van reclutar 5.000 homes. Però no pogueren evitar que el [[12 d'agost]] del [[1942]] els [[Tercer Reich|nazis]] ocupessin bona part del país, i la 16na Divisió Motoritzada ocupà Elista. La laïcització i la col·lectivització mal suportades provocaren que molts d'ells col·laboressin amb els ocupants. Recolzats pel ''sonderführer'' Rudolf Werbe, més conegut com a Dr. [[Otto Doll]] "el Lawrence de les Estepes", proclamaren l'Estat Lliure Calmuc, i pel gener del 1943 organitzaren dos cossos, la Legió de Voluntaris Calmucs (''Kalmuckisch Verband'' 1.500 efectius dirigits per Doll) i el Korps de Cavalleria Calmuc (''Kalmukische Kavalleriekorps''), amb 5.000 efectius, dirigits pel major S. Heinrizi amb soldats capturats pels alemanys. En total, es calcula que un terç de la població col·labora amb els nazis, i pel novembre del 1943 hi havia quatre esquadrons de cavalleria calmucs, que augmentarien a 10 quan els alemanys es retiraven. També els acussaren de col·laborar en l'extermini d'entre 500 i 700 jueus que vivien al seu territori. Alguns calmucs de [[Belgrad]] es van unir també a les tropes alemanyes i col·laboraren amb ells.