Observatori W. M. Keck: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 25:
==Resum==
[[Fitxer:KeckObservatory20071013.jpg|thumb|left|El Telescopi Keck II mostrant el mirall primari segmentat]]
El 1985, [[Howard B. Keck]] de la [[W. M. Keck Foundation]] va donar $70 milions per finançar el disseny i la construcció del Telescopi Keck I. L'avanç clau que va permetre la construcció dels grans telescopis del Keck va ser la capacitat per operar segments de miralls més petits com un sol mirall, contigus. En el cas del Keck cada un dels miralls primaris es componen de 36 segments hexagonals que treballen junts com una sola unitat. Els miralls es van fer a partir [[ceràmica de vidre]] de [[zerodur]] per l'empresa alemanya [[Schott AG]].<ref>{{
Cada telescopi Keck s'ajeu sobre una montura [[altazimutal]]. Durant la fase de disseny, l'anàlisi informàtic va determinar que aquest estil de muntatge proporciona la major resistència i rigidesa per la menor quantitat d'acer, que ascendeix a aproximadament 270 tones per telescopi. El pes de cada telescopi és de 300 tones.
Línia 34:
; DEIMOS : (The Deep Extragalactic Imaging Multi-Object Spectrograph) L'''espectrògraf multi-objecte extragal·làctic profund d'imatges'' és capaç de reunir espectres de 130 galàxies o més en una sola exposició. En el mode 'Mega Màscara', el DEIMOS pot prendre espectres de més de 1.200 objectes alhora, usant un filtre especial de banda estreta.
; HIRES : (High Resolution Echelle Spectrometer) Té la major i més complexa mecànica dels instruments principals del Keck, l'espectròmetre d'alta resolució Echelle trenca la llum estel·lar entrant en els seus components de colors per mesurar la intensitat exacta de cadascun dels milers de canals de color. Les seves capacitats espectrals han donat lloc a molts descobriments revolucionaris, com la detecció de planetes fora del nostre sistema solar i l'evidència directa d'un model de la teoria del [[Big Bang]]. Aquest instrument ha detectat més [[planetes extrasolars]] que qualsevol altre al món. La precisió de velocitat radial és de fins a un metre per segon (1,0 m/s)<ref>{{
; LRIS: (The Low Resolution Imaging Spectrograph) ''L'[[espectrògraf]] d'imatges de baixa resolució'' és un instrument de llum feble, capaç de prendre espectres i imatges dels objectes més distants coneguts en l'univers. L'instrument està equipat amb un braç vermell i un braç blau per explorar les poblacions estel·lars de galàxies llunyanes, [[Galàxia activa|nuclis actius de galàxies]], [[Cúmul obert|cúmuls galàctics]] i [[Quàsar|quàsars]].
; NIRC: La càmera infraroja propera del telescopi Keck I és tan sensible que podria detectar l'equivalent d'una sola flama de vela a la Lluna. Aquesta sensibilitat el fa ideal per als estudis ultra profunds de la formació i evolució galàctica, la recerca de [[Formació i evolució de les galàxies|proto-galàxies]] i les imatges dels ambients d'un quàsar. Ha proporcionat estudis pioners del centre galàctic, i també s'utilitza per estudiar els [[Disc protoplanetari|discs protoplanetàris]] i [[Formació estel·lar|regions de formació estel·lar]] de gran massa.
Línia 47:
L'Observatori Keck és manejat pel California Association for Research in Astronomy, una organització sense ànim de lucre de [[501(c)|501(c)(3)]] que la junta directiva inclou representants de [[Caltech]] i la [[Universitat de Califòrnia]]. La construcció dels telescopis va ser possible gràcies a donacions privades per un total de més de $140 milions aportats pel W. M. Keck Foundation. La [[National Aeronautics and Space Administration|National Aeronautics and Space Administration (NASA)]] es va unir a l'associació l'octubre de 1996, en el moment que Keck II va començar les observacions. El telescopi Keck I va començar les seves observacions al maig de 1993.
La disponibilitat del telescopi s'assigna per les institucions associades. Caltech, la University of Hawaii System, i la University of California accepten les propostes dels seus propis investigadors. La NASA accepta propostes d'investigadors dels Estats Units, mentre que el [[National Optical Astronomy Observatory|National Optical Astronomy Observatory (NOAO)]] accepta les propostes dels investigadors de tot el món.<ref>{{
{|
| |||